El pare Ireneu Segarra va dirigir l'Escolania de Montserrat durant 45 anys. La va agafar com una formació coral secular amb un fort prestigi i quan va morir, el 2005, havia afegit al pes dels segles i de la tradició les qualitats d'una modernització musical profunda. Segarra va ser qui va donar a l'Escolania un lloc en un nou món en què la música s'enregistrava i circulava pels cinc continents. Segarra va agafar una Escolania del segle XIX i la va portar al segle XXI. Altres n'han pres el relleu i l'han adaptat, ara, a nous sistemes de valors i a nous estils de vida. Un concert al Palau el recordarà amb una impressionant representació d'artistes de primera fila. Montserrat ha de reivindicar la figura de Segarra com a part del seu patrimoni musical, i elevar la seva figura com a autor d'un sistema pedagògic i com a compositor. Segarra ha de ser conegut com un dels grans músics del segle XX d'aquest país, i aquest reconeixement comença perquè Montserrat en projecti el llegat com es mereix.
