12 de gener de 2018
12.01.2018
40 Años
40 Años

Les raons de Forcadell

La seva renúncia apunta com a probable que la majoria independentista opti per interpretacions creatives de la normativa del Parlament i el procés d'investidura sigui un embolic de ca l'ample

12.01.2018 | 00:00

Carme Forcadell va anunciar ahir al migdia el que ja era un clam: la seva renúncia a continuar al capdavant del Parlament de Catalunya. Les raons, previsibles, deriven de la situació personal en què es troba per les mesures cautelars imposades pel jutge Llarena. Aquest li va permetre sortir en llibertat després de passar una nit a la presó i de dipositar una quantiosa fiança, però amb l'advertiment que podria perdre aquesta llibertat, i compartir la sort d'Oriol Junqueras i dels Jordis, si les seves promeses d'acatar l'ordenament legal i renunciar a la unilateralitat es revelaven « mendaces», és a dir, mentideres. I aquesta és una espasa de Dàmocles molt pesada, molt esmolada i que penja d'un fil molt prim. Qualsevol decisió sospitosa de desafiar la legalitat constitucional podria conduir Forcadell a passar entre reixes el temps que manqui fins al judici de la gran causa contra el procés.

En canvi, un president o presidenta que no estigui entre els investigats per rebel·lió i sota mesures cautelars té més marge per adoptar decisions atrevides que l'oposició o la fiscalia puguin titllar de desobediència a les instruccions i advertiments del Tribunal Constitucional sobre el procés independentista. «Només» s'arrisca a una imputació per desobediència, un delicte que es castiga amb pena d'inhabilitació. Tot i que les característiques de la gran causa permeten imaginar qualsevol cosa, fins i tot partir d'una desobediència futura per deduir-ne conspiracions passades, el cert és que un diputat net de pols i palla processals té més marge de maniobra que Forcadell. I si no ha participat mai en cap reunió de cap dels suposats comitès i estats majors del procés, encara millor en aquest aspecte.

És probable que primeres decisions controvertides s'hagin de prendre ben aviat. El dia 31 ha de començar la investidura d'un nou president, i Puigdemont insisteix a ser candidat sense moure's de Brussel·les. Serà impossible sense forçar el reglament d'una manera que els mateixos lletrats de la cambra desaconsellaran. La renúncia de Forcadell apunta com a probable que la majoria independentista opti per fer interpretacions creatives de la normativa i el procés d'investidura sigui un embolic de ca l'ample, amb protestes airades i abandonaments de l'hemicicle, seguit d'una pluja d'impugnacions i apel·lacions al Tribunal Constitucional i a la justícia ordinària. Massa, per a una presidenta amenaçada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema