El Bàsquet Manresa ha disputat i perdut aquesta setmana la final de la Copa de la Princesa, un títol que, a banda de l'honor d'adquirir-lo, permetia disposar del factor pista a favor durant el play-off. La derrota no suposa cap desastre atès que l'objectiu principal i gairebé únic de la temporada és l'ascens a l'ACB en un any, a més, en què tot indica que pujaran el gua-nyador de la lliga i el del play-off, mentre que l'any que ve pot ser més difícil perquè hi ha moltes possibilitats que hi hagi un únic ascens. No és cap desastre, doncs, però sí que és un punt d'inflexió i un toc d'atenció. El Breogán té la victòria al campionat i l'ascens a l'ACB gairebé a la butxaca i no sembla que ningú l'hi pugui robar, tampoc l'ICL. Si els manresans aspiraven teòricament a dominar la lliga i guanyar-la, aquest objectiu ja es veu inassolible. Ni tan sols no són ara mateix segons, posició que dóna també factor pista a favor fins al final del play-off, sinó quarts. La posició del Manresa no es correspon ara mateix amb el seu pedigrí d'històric de l'ACB. Per assolir l'èxit al final, convé anar-ho constatant i dir-ho sense embuts.
