L'experiència dels operadors turístics que haurien d'impulsar la difusió del Camí Ignasià per tal que es converteixi en un aportador significatiu de turisme a Manresa és desoladora: els testimonis recollits per aquest diari indiquen que les agències ni reben peticions d'informació ni perceben el més mínim interès. Certament, tothom crida a la paciència i a recordar que aquest tipus de propostes tarden temps a arrancar i que el Camí de Sant Jaume, exemple a seguir, no va ser flor d'un dia. Però la realitat és que no es perceben símptomes de progressió, i és de témer que aquests símptomes no arribaran simplement asseient-se a esperar o fent uns retocs al tram nostrat del camí. És raonable témer que si no hi ha una acció enèrgica en el front de la promoció i també en el de l'optimització de tots els trams de l'itinerari, el projecte que hauria d'envolar-se definitivament el 2022 arribarà a l'any del cinc-cents aniversari sense cap possibilitat de fer el salt. Ni que sigui ignasià, no és gaire probable un miracle.
