La proteïna animal més barata que podem trobar als nostres supermercats són els ous de gallines maltractades. Gallines amuntegades en granges de concepció industrial que esgoten les seves vides lamentables en gàbies estretes on sempre és de dia. Els ous de les gallines que passegen tranquil·lament i mengen blat de moro en un corral espaiós són quatre o cinc vegades més cars. Amb les carns, siguin blanques o vermelles, passa si fa no fa el mateix: com menys estrès es causa als animals, més inassequible és el seu preu, i com més assequible el preu, més miserable és l'existència de la bèstia (l'excepció és el foie gras: un preu elevat per al fruit d'una tortura hepàtica).
La companyia que va popularitzar el low cost en aviació viu dies de conflicte laboral. Els tripulants de cabina han anat a la vaga en diversos països on operen per reclamar que se'ls apliquin les lleis laborals locals i no les d'Irlanda, on tenen la seu oficial tant la companyia com els aparells. Se'ls fa passar com a treballadors amb base a Irlanda desplaçats a Barcelona, Lisboa o Bèlgica per raons operatives; aquest truc redueix els seus drets laborals, fet que repercuteix en els beneficis de la companyia però també en les seves competitives tarifes. Ryanair vola més barat perquè retalla costos pertot arreu, tant en els serveis als passatgers com en les despeses de personal. El baix cost té un preu i no el paguen els accionistes (perquè deixarien de ser-ho).
Darrere de l'abundància, darrere de la nostra capacitat d'accedir massivament a béns i serveis que fa ben poques generacions només eren a l'abast de les classes privilegiades, hi ha el maltractament de persones, animals i plantes (si és que estressar una planta es considera maltractament). Es maltracten les gallines que ponen els ous de la nostra truita, els operaris que fan possible el nostre turisme a l'abast, els treballadors de Bangla Desh que teixeixen la samarreta de cotó que comprem per tres euros.
El nostre benestar s'edifica sobre grans acumulacions de malestar. El de les gallines no ens atabala gaire, el dels treballadors bengalís ja ens toca més el voraviu, perquè són éssers humans, però els operaris de cabina en vaga són gent d'aquí, compatriotes, i la defensa dels seus drets laborals és la defensa dels nostres drets, aquests drets que ens permeten accedir a una abundància d'ous, viatges i samarretes totalment impensable fa ben poques generacions.
