M'afanyo a dir d'entrada que celebro que iniciatives com el Tap'Antic omplin el Barri Antic de Manresa de gent que viu joiosament la festa major. Però les coses poden tenir dues cares. I en aquest tipus de proposta, darrere de la cara lluminosa hi ha una opaca però poderosa benedicció pública del consum d'alcohol. Es poden exposar totes les coartades gastronòmiques que es vulgui, però quan el producte estrella és un tiquet de 2,5 euros que dona dret a una tapa i una cervesa, els números es fan ràpidament: amb deu euros menges poc i beus molt. La possibilitat que els menors d'edat hi tinguin accés de forma indirecta és altíssima, i és real. Altra cosa seria si es promogués l'adquisició de les tapes per una banda i les begudes per una altra, o si s'incentivés el consum d'alcohol en vasos petits per reduir-ne la ingesta. Però no és així. L'alcohol forma part del pack com si fos aigua mineral, i no amb la precaució que exigiria un producte que és una enorme font de problemes socials, de salut i de convivència. I el més notable és que tota aquesta celebració de la beguda porta el segell oficial del govern municipal, que ho inclou orgullosament dins els programes de la festa major. Després ens queixarem que els joves cada cop comencen a beure abans, que ho fan esgarrifosament i que cada cap de setmana hi ha als hospitals criatures amb coma etílic. Sé que dir això resulta molt antipàtic, però potser convindria anar-ho afrontant.
