Francisco Franco Bahamonde va ser un dictador i un criminal, i el més trist és constatar que encara hi ha força gent que l´enyora. Que una fundació preservi la seva memòria és un escàndol, però que a més a més rebi fons públics eleva el fet a la categoria d´ignomínia. I que set-cents militars -per molt retirats que estiguin la immensa majoria d´ells- signin un manifest per defensar el bon nom de l´assassí demostra que la Transició va ser una estafa. En una democràcia sana, ja fa quaranta anys que s´haurien d´haver jutjat els responsables del franquisme, però els implicats es van procurar unes lleis d´amnistia que ho van deixar tot lligat i ben lligat per tal que semblés que tot canviava per continuar igual.
El que va passar entre el 1936 i el 1975 a Espanya no es pot definir de cap altra manera que com un temps de repressió, por i misèria. Juntament amb Hitler i Mussolini, i després els règims comunistes de l´Europa de l´Est, el tirà espanyol va contribuir a estendre la fosca ombra del totalitarisme a Europa, que va causar milions de morts. Quan es veuen tants braços rígids amb la mà alçada que emergeixen de les clavagueres de la història, cal preguntar-se fins quan caldrà combatre aquesta xacra. Fins quan tolerarà la democràcia que l´herència del franquisme tinguin tanta impunitat per exhibir-se i actuar amb supèrbia i violència.
