Ho recorden? Fa vuit anys els pollosos, malgastadors i irresponsables grecs van estar a punt de liquidar la Unió Europea en llançar la moneda continental per la borda per culpa del seu deute abismal i la incapacitat de l'estat hel·lè de controlar la despesa, segons la versió de dels països més poderosos d'Europa -bàsicament França i Alemanya- i les institucions europees que acaten les seves ordres. Doncs el Banc Central Europeu (BCE) s'ha vanagloriat aquesta setmana perquè els grecs, aquells irresponsables banyats pel mar Egeu i amb tot d'illes que satisfan l'oci estiuenc dels europeus, ja no necessita assistència financera després de tres rescats i una profunda reforma en què, sobretot, la població grega ha acabat pagant els plats trencats. Així és com s'ha venut la història de la darrera tragèdia grega. Però si es canvia el prisma amb què s'observa la successió d'esdeveniments, podem extreure'n una altra cronologia i unes causes diferents, de la crisi grega, i també podem arribar a la conclusió que la falta de mecanismes democràtics del continent fa que la força de la ciutadania sigui molt minsa a l'hora d'influir en la presa de decisions d'aquest espai públic anomenat Europa. El famós exministre d'Economia de Grècia Yanis Varoufakis, que va durar mig any en el càrrec i que es va enfrontar a l'establishment europeu, ha escrit un llibre, titulat Comportarse como adultos, en què explica la seva lluita perquè la UE no agafés la bandera de l'austeritat per resoldre la crisi. Sembla tot un personatge mitològic defenestrat. Reconeix que l'estat grec tenia problemes estructurals, però posa en el focus la irresponsabilitat dels bancs. Tres entitats bancàries franceses van concedir préstecs a Itàlia, Portugal i Espanya per un valor comparable al 34% de l'economia de França. Deutsche Bank i Finanzbank també van caure en la incompetència financera. El BCE no va assumir el deute perquè en la seva creació Alemanya va prohibir que pogués rescatar un estat endeutat, tal com va fer la Reserva Federal dels EUA amb Califòrnia a la mateixa època, que llavors tenia un deute públic més elevat que el de Grècia -tot i que és cert que tenen més capacitat per recuperar-se econòmicament. El resultat, vuit anys després, és que la població grega, catalana, portuguesa... ha acabat patint les conseqüència dels irresponsables, dels qui, en teoria, en saben més, unes economies estatals controlades i més desconfiança entre països. La UE necessita més democràcia.
