Avui faré com si escrivís per encàr-rec. Mirant de connectar amb els qui acostumen a compartir la meva visió sobre el procés sobiranista, però sense donar motius de queixa als qui em consideren passat de voltes, esbiaixat i repetitiu en la temàtica. El cert és que l´increïble espectacle de declaracions, despropòsits, exageracions que ens ha ofert la política, i l´ambient de disbauxa espectacular que es respira a Manresa aquest cap de setmana amb la Fira Mediterrània, em donen una bona excusa per intentar-ho.

Per ordre, les dues accions dels radicals que van liquidar la imatge pacífica de la reivindicació sobiranista: dissabte, amb la performance acolorida que pretenia passar comptes amb els policies espanyols que festejaven l´atonyinada de l´1 d´octubre del 2017, i dilluns, amb l´intent d´assalt a l´edifici del Parlament. Bona mostra d´aquestes inadequades actuacions, es reflecteix en la imatge difosa de l´escamot de la policia catalana convertit per obra dels CDR en bodegó comparable als quadres de Monet, Renoir i Turner.

Continuem: les lectures interessades que cadascú va fer d´aquells fets, amb l´embolica que fa fort de les paraules del president Torra esperonant els CDR, les capacitats o incapacitats dels dispositius que van preparar els Mossos, i l´aprofitament que en van fer aquells que han creat el relat de l´enfrontament social a Catalunya.

Més: les notícies sobre les investigacions de la Guàrdia Civil per descobrir qui ha pintat de color groc la creu del cim de l´Aneto (3.404 m); sobre la petició que s´ha fet perquè la Fiscalia investigui els avis del geriàtric que dilluns van tallar el trànsit a l´Estany; i l´absència de notícies sobre qui investiga oficialment l´autoria de les accions vandàliques que reiteradament han trinxat el pal i l´estelada del cim del

Collbaix (543 m).

La cirereta: l´ultimàtum del president Torra al president Sánchez i la resposta fulminant de la ministra portaveu: «Las decisiones desmedidas tomadas en el pasado no pueden de ninguna manera condicionar las salidas de futuro que todos deseamos y que además son las que nos exige Europa». Queda clar qui mana aquí.

Epíleg desgraciat: baralles fratricides i vergonyants entre els grups independentistes que diuen voler implementar la república catalana. Democràcia, llibertat, són elements llancívols entre partits, que la gent del carrer veu volar per damunt dels seus cants davant Lledoners, Puig de les Basses i Mas d´Enric. Dignitat, sobirania, omplen boques que fan el sord als crits que reclamaven «unitat, unitat!» en les concentracions commemoratives de l´1 i el 3 d´octubre. Cal començar a preguntar quanta sobirania i dignitat s´han perdut aquesta setmana. Com va advertir el President: «Si els 34 diputats de JxCat, els 32 d´ERC i els 4 de la CUP no som capaços de posar-nos d´acord, no ens en sortiren». Sembla clar.

Confiat que algun diputat català defensarà els valors de la senyera des de la tribuna del Congrés per respondre l´esperpèntica imatge d´Arrimadas embolcallada amb la rojigualda al faristol del Parlament, tanco la reflexió sobre l´espectacle de la política catalana en una setmana que ja tenia l´oferta d´espectacles de la Fira Mediterrània, en aquest cas molt més creatius, agraïts i encoratjadors.