Secundogènita britànica entre els cabalers de la Pèrfida Albió, sempre en una segona fila, tot i pertànyer a la família principal del regne; i eclipsada en tot moment per la línia agnada, masculina o hereva, encara que ocupi el lloc novè en l'ordre de successió a la corona.
Eugènia de York, de nom secular Eugènia Victòria Helena Mountbatten-Windsor, princesa del Regne Unit, segona filla del príncep Andreu de York i de la imprevisible Sarah Ferguson, que es varen conèixer gràcies als oficis de la princesa Diana de Gal·les, que va obrar com a alcavota d'aquella malaurada trobada i d'una relació impossible en què ni podien viure junts ni separats.
Eugènia és la quarta neta de la reina Elisabet II, per part del seu tercer fill, una circumstància que semblaria fer-la predestinada a ser mimada pel destí però, tanmateix, no ha estat ben bé així. Els seus pares es varen separar i divorciar en una família on aquests fets són doblement punyents, ja que, a la vegada, s'ha de viure el que s'és i allò que s'ha d'ésser, de manera exemplificant, perquè, com que gaudeixen d'uns privilegis que ningú més té, també han d'estar sotmesos per unes obligacions que a ningú més afecten; servituds del deure, responsabilitats de la reialesa i capitulacions des del mateix bressol.
Un casament reial a la tardor, el mateix any en què n'hi ha hagut un altre a la primavera; a la mateix capella de Sant Jordi del castell de Windsor. Unes núpcies supeditades a les altres per moltes raons, però, sobretot, per la prelació del príncep Enric -per ser fill de l'hereu a la Corona- en relació amb la seva cosina Eugènia i, a més, i especialment, pel decret Letters Patent de 1927, que va emetre el rei Jordi V i pel qual: «Els fills del rei o reina d'Anglaterra en la línia de successió masculina tenen el tractament de Sa Altesa Reial i el títol de prínceps o princeses del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, però en la línia de successió femenina no».
Aquesta és una discriminació que ja afectà el marit de la princesa reial Anna, Mark Phillips, que no va acceptar el títol que li brindà la reina, perquè hi ha una norma no escrita de la reialesa britànica que obliga a rebutjar-ne l'oferiment; com també afectà els seus fills, Peter i Zara, malgrat figurar en l'ordre de successió amb els números 14 i 15, respectivament.
Però a Sa Altesa Reial la princesa Eugènia, senyora Brooksbank, no li amoïna gaire que el seu marit Jack no hagi estat ennoblit en les esposalles; ni li preocupa tampoc que l'home amb qui s'ha casat sigui un plebeu o un cambrer de tequila; només li interessa l'amor que viuen i comparteixen des del 2010, i ja en té prou!
La princesa és feliç, immensament feliç, i així resplendí de forma fulgurant i amb una lluminositat pròpia en el seu casament, enfundada en un vestit de Pilotto i De Vos, d'inspiració medieval, amb un enorme escot en forma de V, com a acròstic de la victòria del seu amor, sense vel i mostrant al món la cicatriu de la intervenció amb què corregiren l'escoliosi que patia, i sota la meravellosa tiara Greville Kokoshnik, d'inspiració russa, confeccionada amb platí, brillants i maragdes que havia pertanyut a la Reina Mare.
Eugènia volia lluir el verd d'Irlanda al front, mentre que Jack portava, amb la flor de nuvi a la solapa, un card com a representació d'Escòcia. I, tots dos, estaven envoltats pels colors de la tardor, encesament apassionats gràcies a ells i amb la dosi justa d'intimitat per estar units en un tot u, als passadissos de palau i enmig de les intrigues de la cort.
Una princesa i un vassall que finalment s'han trobat a si mateixos, i l'un a través de l'altre; perquè, en el fons, l'Eugènia i el Jack fan realitat la frase de Gabriel García Márquez: «T'estimo no per qui ets, sinó per qui jo sóc quan estic amb tu».
