Cal bona oposició

El paper de l'oposició en un Ajuntament és absolutament clau. Si l'oposició no fa la seva feina de control del govern, la democràcia queda coixa. Una bona oposició millora una ciutat; una mala oposició l'empitjora. Però fer oposició rigorosa vol dir estudiar papers, plantejar alternatives degudament reflexionades i controlar amb coneixement. Xocar amb el govern pot ser un bon símptoma, però quan xocar només és fruit d'un estil, d'una manera de fer, del ressentiment o d'una visió altiva dels propis arguments, el xoc no només és estèril, sinó que és contraproduent. I així no es justifiquen els diners que els portaveus dels grups municipals guanyen en una ciutat de Manresa, que proporcionalment són més que els que guanyen els qui governen. A Manresa hi ha hagut poca sort en matèria d'oposició. N'hi ha hagut entre poca i gens, i no gaire bona. Dijous, al ple municipal, Ciutadans i la CUP, intentant pressionar el govern amb un estil tan dur i amarg com confús i mancat de concreció, van mantenir aquesta tradició. Una llàstima, i un dèficit per a la ciutat.