25 de novembre de 2018
25.11.2018
Regió7

No s'hi val fer muts i a la gàbia

25.11.2018 | 00:20
No s'hi val fer muts i a la gàbia

Gonçal Mazcuñán i Boix

I el Borbó mut. Assistim a un escalada brutal de desqualificacions, insults i crispació intencionada de la vida pública que fa presagiar mals pitjors, però no sembla que hi hagi cap intenció d'aturar-ho. Aquell a qui segons la sacrosanta Constitució «li correspon arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions», no piula sobre el tema perquè no sembla gaire preocupat pels excessos verbals i de comportament de la classe política. Ni l'hem vist aparèixer a cap televisió en horari de prime time fent una declaració solemne «de obligado cumplimiento», com aquella que va dedicar al sobiranisme català, autoritzant el «a por ellos» famós. Tampoc no li hem sentit a dir res sobre el desprestigi internacional de la justícia espanyola, arrossegada pel funcionament aviciat de la cúpula del poder judicial. Ni sembla disposat a fer res per influir en les elits econòmiques perquè les desigualtats socials entre els seus súbdits deixin de créixer. Per què fer-ho?, si al nou president de la patronal espanyola, Antonio Garamendi, li va faltar temps per proclamar la seva fidelitat a la Corona i la «unidad de España». Com va asse-nyalar el president basc, Itxaso Atutxa, «només li va faltar parlar del 155».


L'objectiu d'unitat i concòrdia no sembla estar entre les prioritats del monarca que, teòricament, té la responsabilitat de procurar-les. I el do de l'oportunitat tampoc no sembla distingir-lo, perquè d'ocasions n'ha tingut unes quantes, però no les ha aprofitades. En disculpa seva cal dir que prou feina té a vetllar perquè la imatge de la institució que representa no s'espatlli gaire més (el vídeo del seu pare sortint d'un sopar fa una certa angúnia), després de tantes acusacions d'enriquiment il·lícit, suport a dictadures àrabs i embolics familiars com ha hagut de suportar. I si bé és cert que s'escapoleix de responsabilitats legals perquè és inviolable, també és veritat que l'exemplaritat moral sí que és exigible en un càrrec d'aquesta dimensió.


S'entén que haurien de ser les forces polítiques que ostenten la representació dels súbdits espanyols, les que haurien d'exigir el compliment de les tasques encomanades a la monarquia. Però el cert és que, vist el paper decoratiu que li han concedit interpretar, els atabala molt més aconseguir els seus objectius partidistes, absolutament allunyats dels interessos reals de la població. Enganyar la gent és a l'ordre del dia. La mentida s'ha fet impune i el tot s'hi val és la norma a seguir. Només cal disposar dels mitjans necessaris per imposar la ficció interessada. Per construir un relat fals de la realitat. Per defensar uns objectius indecents. Per reclamar allò que ni tan sols ha estat anunciat ni sentenciat. Per negar les evidències. Per utilitzar el xantatge com a instrument que obliga suports. Per negar la dignitat com a valor de la societat. Per...


La incontinència verbal i la pèrdua de vergonya en les actituds d'alguns representants polítics ens han abocat a una situació de crispació, que la població viu amb neguit i interpreta com a perillosa. Per això és urgent reaccionar i combatre la irresponsabilitat dels qui volen convertir en normal l'ús de la mentida, les desqualificacions grolleres i excloents. Molt urgent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit