Nadal és família, amb un bon plat a taula, però amb la família; amb un tió ple d'il·lusions, amb els més xics; i amb unes cantades de nadales, amb els amics. Nadal és veure com Whatsapp s'omple de bons desitjos i Instagram, d'abraçades i plats a taula. Nadal és el record de tantes i tantes imatges que vas acumulant amb els que tenies més a la vora i t'han anat deixant pel camí. Nadal és recordar aquella cara d'alegria i deixar unes llàgrimes d'enyorança. Nadal és la voluntat d'un nou renéixer anual en la cerca d'un món més just. Ens caldria fer aquesta mirada en llambregada al nostre entorn de manera permanent, però si només la fem de tant en tant, i coincideix amb aquests dies de festa, aprofitem-ho. Reflexionem a fons sobre la festa, sobre l'origen i sobre què vol dir, sobre compartir i oferir, sobre l'amistat i la fidelitat, sobre el gaudi i el divertiment, sobre el plor, l'ajut i la mà allargada, sobre estimar i patir, sobre la força de superació i l'acompanyament, i sobre la renovació anual de tots aquests sentiments. Si hi anem pensant, si hi anem reflexionant, ens adonarem que no es tracta de menjar torrons, sinó de menjar-ne amb qui estimes. Només valorant cada cop que un pot fer aquest exercici i les vegades que als altres els és impossible podrem mesurar el valor de Nadal. I segur que tots pensem en algú que no té el Nadal que voldria. Reflexionem-hi.
