Els Armilles Grogues francesos poden aplanar el camí a Marine Le Pen i tot el que representa. El cordó sanitari que els partits tradicionals han trenat diverses vegades per evitar el govern de l'extrema dreta podria no ser suficient aquesta vegada. Matteo Salvini, l'home fort de la coalició de reaccionaris i populistes que mana a Itàlia, ha fet costat al moviment de protestes francès «contra un president que governa en contra del seu poble». Salvini està en sintonia política amb Le Pen alhora que no suporta Macron, i el sentiment és mutu.

La revolta dels Armilles Grogues ha fet caure per terra la popularitat d'un president de la República que ja estava tenint problemes de credibilitat, perquè les reformes anunciades quan va prendre possessió del càrrec no arriben, deceben o perjudiquen moltes persones. Li resultarà molt difícil recuperar-se. La governança francesa està en crisi i no se sap quant de temps pot aguantar. Als francesos els agrada aixecar-se de tant en tant contra el seu govern, demostrar que el carrer és capaç de treure la pols a una metafòrica guillotina per tallar caps dels que manen. El gruix d'aquesta revolta ja s'ha desmobilitzat, però resten prou activistes amb ganes de gresca per complicar-li els dissabtes al ministeri de l'Interior i fer que persisteixi la imatge de desgavell.

Però darrere dels revoltats d'aquestes setmanes no hi ha una organització ni un programa. És protesta pura i dura. No és cap revolució, perquè les revolucions impulsen propostes alternatives d'organitzar les coses. Aquí el que veiem és una reacció contra un món canviant, contra un vertigen, contra una vivència d'exclusió, i el que es reclama, al capdavall, és un retorn als temps passats en què les coses eren més fàcils, l'habitatge més barat, la feina més segura i els veïnatges més estables i homogenis. L'impost sobre els carburants ha estat l'espurna que ha fet saltar l'acumulació de frustracions. La revolta està cridant: «Feu alguna cosa!». A qui ho està dient? Als polítics professionals que fan carrera en un París cosmopolita i elitista que les províncies ja no contemplen amb admiració sinó amb ràbia.

Però si la revolta enfonsa Macron i el seu ambigu projecte de liberalisme revestit de xerrameca progressista, l'alternativa no és un partit socialista desmanegat, un Melenchon desubicat o un centredreta escanyolit. L'alternativa serà el Front Nacional de Marine Le Pen, contra el qual Macron ja era l'últim dic.