La història interminable

M'agrada el cinema i, si no hi vaig més sovint, és bàsicament per una qüestió de temps (tot i que, sigui dit de passada, el preu de les entrades tampoc hi ajuda gaire...). Això em porta al cap un pensament fugaç, sense ànim d'obrir debat, sobre la injusta accessibilitat a la cultura.

Però no, avui no vull parlar de cinema, però sí d'una cosa relacionada amb la cultura, amb el comportament i amb la convivència. Avui vull parlar d'un fenomen que és universal i que tots i totes, en més o menys mesura, haurem viscut com a espectadors i, encara que ens costi reconèixer-ho, probablement en alguna ocasió també haurem realitzat el paper de protagonistes. Poc importa quan o on, si ha estat ja superant la trentena o si va ser de jovenet. L'incivisme, que d'això és del que els volia parlar, es pot expressar de múltiples maneres i amb una enorme multiplicitat de matisos. Hi ha l'incivisme amb els vehicles: estacionar damunt la vorera o en un pas de vianants, fer-ho en un gual, en una zona reservada a residents o en una zona reservada a mercaderia, no aturar-nos en un pas de vianants quan hem detectat amb tota claredat que la persona es disposa a creuar... També trobem l'incivisme relacionat amb el món dels animals: alimentar coloms i gats, el problema d'alguns amos de gossos (no recollir defecacions, no portar morrió ni les subjeccions, no tenir assegurances, incursions en parcs infantils, xips, cens, ADN, permisos...).

Podríem seguir enumerant diverses problemàtiques més (sorolls, alta velocitat en voreres, estendre roba on no es pot, pintades, abandonament de mobiliari voluminós al mig del carrer i sense avisar...), però crec sincerament que tots i totes som conscients dels problemes de què estic parlant.

No pretenc posar al mateix nivell l'innocent estacionament a la zona de càrrega i descàrrega i les conductes irresponsables de determinats propietaris de gossos de raça potencialment perillosa que poden posar en risc la integritat física de les persones, però crec que cal comprendre que qualsevol d'aquestes accions té repercussions directes en la percepció de benestar i de qualitat de vida que tenim de la nostra ciutat, d'igual manera que la línia que ens separa d'unes i altres accions de vegades pot ser molt fina.

A parer meu, Manresa disposa d'unes ordenances adequades que possibiliten als encarregats de fer-les complir, en aquest cas la policia local, disposar del marc legal necessari per actuar. En conseqüència, és a l'Ajuntament a qui pertoca decidir el grau de prioritat d'actuació sobre aquestes qüestions i qui ha de dotar la nostra policia dels mitjans materials i de formació necessaris per dur a terme adequadament la feina que com a administrats els exigim. Però no és menys cert que, en tant que veïnes i veïns de Manresa, ens correspon a nosaltres, i només a nosaltres, decidir quin paper volem jugar en aquesta pel·lícula. Junts podem fer una ciutat millor!