No sé si tirar-me d'un bonsai. Resulta que l'artista Abel Azcona (Pamplona, 1988) va fer una performance al Konvent de Cal Rosal, el 2016. Va escriure la paraula «pederàstia» a terra amb 242 hòsties consagrades. L'acció denunciava els casos de pederàstia a l'Església catòlica, un gravíssim problema, gens nou, que ha esclatat a Montserrat, a Arbeca, arreu. Les víctimes sempre són les mateixes i de solucions, poques. Trist.
Resulta que l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians (la mateixa que va denunciar l'actor Willy Toledo, per haver-se cagat en Déu) també té Azcona al seu punt de mira. Al seu dia els tribunals a Navarra van arxivar la causa que l'entitat havia iniciat contra Azcona per la mateixa obra. L'han tornat a denunciar. L'acusen d'un delicte de profanació i contra els sentiments religiosos. I els de les víctimes? A qui importen? I qui ho investiga? Qui ho castiga? El que és terrible és abusar de criatures, de joves, de persones, i no pas denunciar-ho amb hòsties santes!
Quanta intolerància emmascarada de fe cristiana. Els aiatol·làs de la moral catòlica ens vigilen no fos cas que féssim coses lletjotes. Vade retro, Satanàs! Tant és com es diguin, tan és com ens diguem. El cas és que no els agradi el que cantem, fotografiem, escrivim. Això ja cansa. Que no ens vinguin amb hòsties, que no ens emprenyin, que ens deixin tranquils. Us ho demanem, Senyor.
