Sant Salvador de la Vedella començava ara fa quaranta anys a desaparèixer sota les aigües que anaven omplint l'embassament de la Baells. Els seus veïns ja havien ocupat les noves cases el nucli de Sant Jordi, a més altitud del vessant de la muntanya. Les pluges i les temperatures benignes que havien provocat un desglaç primerenc de la neu havien incrementat el cabal que entrava per la capçalera, i els edificis del poble cada vegada estaven més coberts. D'alguns ja només en sobresortia la teulada, a punt de ser també engolida. Els antics residents hi feien cap per veure com el progrés s'enduia la seva història personal, el paisatge de la seva vida. «El progrés... de Barcelona», reflexionava el cronista del diari. «Aquesta és la servitud que les comarques han de tenir vers la capital. Allà, resten tranquils: aquest estiu tenim l'aigua assegurada. Ací, els que han estat forçats a desplaçar la seva residència es resignen». I és que l'objectiu de l'embassament era el de regular el cabal del Llobregat per garantir l'aigua sense inter-rupcions a la part de l'àrea metropolitana que se'n subministrava a través de la xarxa de les aigües potables barcelonines.
