I quan parli la història...

La història dirà que aquest 12 de febrer del 2019 s'ha iniciat el judici al procés per la independència de Catalunya, una vista que no tindrà final feliç, perquè ja sigui amb un improbable alliberament o amb una condemna, la sentència establirà un marc de guanyadors i vençuts. Les imatges hauran mostrat les 12 persones d'un govern i de les institucions civils d'un país assegudes en la sala més alta del tribunal espanyol en una fotografia que, sí, figurarà als llibres d'història. Sovint visiten el diari grups de joves estudiants a qui explico que l'origen de Regió7 i de molts altres mitjans nascuts en «l'endemà» de la mort de Franco es justifica per l'explosió d'una voluntat de canvi, per un anhel de llibertat, democràcia i respecte a la pluralitat de les idees i a les persones. En els ulls de molts, en el cor de molts catalans i espanyols, hi havia una il·lusió que va fer moure el país després de 40 anys. Quan han passat quatre dècades més, hi ha encara ulls oberts al món, als canvis, a la transformació. L'1 d'octubre, els fets anteriors i posteriors, anaven bastant de tot això, i molt poc de togues negres intentant imposar solucions d'un codi penal rebregat i reinterpretat. Venen dies complicats. Un any i mig després de la tardor del 2017 arribarà una primavera moguda, amb la ciutadania al carrer clamant per la llibertat dels presos, i d'altres per condemnes exemplars. I, sobretot, sense solucions. Què diran els llibres d'història...