Avui arranca la tercera setmana del judici als presos i activistes independentistes. I ho fa amb l'ambient de nou enrarit pel xou ciutadà d'Inés Arrimadas a Waterloo i la doble plantada del president Quim Torra al rei al Mobile World Congress. En l'olla barrejada en què viu Catalunya des de fa més d'un lustre l'ebullició és constant i amb el judici al Tribunal Suprem i la doble sessió de cicle electoral a la cantonada la possibilitat que la temperatura remeti és pràcticament nul·la.
Els beneficis de tot plegat per al país són escassos i, en el millor dels supòsits, intangibles. Si no es viu instal·lat en el «com pitjor, millor», la realitat política és erma com un desert. Pressupostos per aprovar, una gestió parlamentària ínfima i un govern en permanent estat de nervis per la qüestió nacional. Potser seria demanar un impossible que, mentre no hi hagi una notícia realment històrica (no de les nombroses històriques fake que hem acumulat els últims anys), es deixi de mirar el rellotge i ens posem a contemplar un calendari amb una previsió, com a mínim, de mesos.
Ahir s'inaugurava un Mobile en el qual el futur global són tecnologies 5G, pantalles plegables i altres estris que han de fer-nos la vida més còmoda. Aquest és el futur. El present, però, és l'enèsim xoc institucional i un nou i estèril encreuament de declaracions que manté el nostre futur com una boira espessa.
