A la primeria dels vuitanta els estudiants de periodisme analitzàvem publicitats triomfadores com la de Jacq's, amb la motorista vestida de vermell que s'abaixava la cremallera, o la de Soberano, elco-nyac que era «cosa de hombres». Avui, veure aquells anuncis a les nostres televisions resulta inimaginable, però el que és més espectacular és que l'abisme entre aquell espot de Soberano i la societat d'avui no s'ha obert al llarg d'aquests quaranta anys, sinó en els darrers quatre o cinc. Per exemple, el 1970 el diari britànic The Sun va començar a publicar una noia en topless a la pàgina 3, per la cara, sense que vingués a tomb de res. Durant les dècades següents el rotatiu va assolir el màxim de la seva difusió, una de les més altes d'Europa. Les protestes dels moviments feministes contra aquella exhibició sexista eren permanents, però inaudibles i inútils. Finalment, una ofensiva iniciada el 2012 va aconseguir en tres anys el que no s'havia aconseguit en trenta. La «page three girl» va desaparèixer del paper el gener del 2015. Es va mantenir en l'edició on-line, però el març del 2017 també en va ser eliminada. Avui aquella pràctica profundament masclista sembla de la prehistòria. Però no, és d'abans-d'ahir. Vivim en un temps d'acceleració que crea molta angoixa i perplexitat, però també accelera processos que ens fan millors. És la part bona d'un temps líquid; la cara lluminosa d'un planeta encara inhòspit per a les dones.
