Dependrà del resultat de les analítiques, que el pacient que espera visita a la Clínica interpreti o no com a premonitòries les tres fotografies que hi ha penjades just davant del consultori d'hematologia. S'hi veuen tres tombes d'un cementiri de Nova Zelanda que, malgrat la llu-nyania en el temps i l'espai, no deixen d'inquietar qui se les miri, si més no per l'edat dels finats, entre els set i els cinquanta-set anys. El pacient, que serà feliçment absolt i tornarà a casa seva sa i estalvi, troba interessant la idea de difondre l'art -es tracta d'una exposició fotogràfica de Foto Art Manresa- més enllà de les parets de les sales d'exposicions, i en aquest cas, a més a més, amb un punt d'humor negre, segurament no buscat, però que fa més divertida la proposta. I mentre el pacient s'espera distreu el pensament imaginant imatges de la matança del porc exposades a les parets d'un restaurant vegà, instantànies de les càrregues del primer d'octubre al vestíbul de la comissaria de la policia o fotomuntatges de trens descarrilats decorant la cantina de l'estació de la Renfe. Deixo que els lectors i les lectores imaginin quines imatges podrien ser exhibides en les parets dels corredors escolars, als mercats municipals, als bars, a les joieries i a les barberies, i també on escauria exposar belles imatges d'embolcalls de paquets de tabac, orelles escapçades, rellotges aturats, pares sense mòbils... I posats a fer volar la imaginació, per què no instal·lar una taula real d'autòpsies, amb el seu forense i un cos ben fred, al bell mig d'una sala convencional d'exposicions, tota encerclada de testos amb semprevives, per saludar com cal l'arribada de la primavera?
