La tardor no va ser tan calenta com havien anunciat, l'hivern ha estat més benigne del que comptàvem, però la primavera, manoi, com ha entrat la primavera! Estàvem avisats, però no crèiem que vingués tan desfermada i al·lergògena com l'estem respirant. A Madrid van sobrecarregats i aquesta setmana (amb la ventada sobiranista de dissabte inclosa) han sobrepassat els límits. Per això estan com estan amb Catalunya, i s'explica que diguin el que diuen. Els hi va l'orgull, l'estima desmesurada pel que creuen únic i sagrat: respirar tranquils. Parasitar. Per això, s'entén que no parin de dictar mesures antihistamíniques que els apaivaguin la irritació que se'ls menja. Queden més justificades que mai les ànsies liquidadores del fumigador Borrell, i la reiterada invocació a l'ús del 155 que fan els ultres de Casado, Cayetana, Rivera i Arrimadas. Realment se'ls veu afectats.

És clar que en aquesta banda de la feixa també es va com es va, i s'entén que es faci toooot el que es fa per mirar de mantenir el tipus sense perdre la dignitat. La tanda profilàctica ha passat del groc al blanc, del llaç a la pinzellada vermella de la tristament recuperada carota que reclama llibertat d'expressió. Però res no fa pensar que la dosi acabi sent eficaç... Tanmateix, posats a mirar què deu ser més correcte per superar el conjunt de símptomes que amenacen l'estabilitat del col·lectiu, trobo més desitjable una actitud digna per mantenir principis i conviccions de salut democràtica, que no pas actuar amb l'arrogància del supremacista que prefereix calar foc purificador per mantenir net el solar que considera exclusivament seu.

Comèdia hamletiana.- Al·lèrgies primaverals al marge, el que s'ha viscut i escoltat (però no vist) aquesta setmana al Tribunal Suprem ha estat com una comèdia hamletiana: ser-hi o no ser-hi (al lloc dels fets).

Aquesta és la cosa: si hi ets, ho vius en directe i tens versió per explicar. Quantes versions fidedignes s'han donat aquesta setmana dels fets esdevinguts el 20 de setembre i dies següents en els escorcolls a departaments de la Generalitat? I dels fets viscuts l'1 d'octubre?

Si hi ets per defensar drets inalienables, mantens ferma l'actitud a favor del que creus just, perquè vius en democràcia.

Si hi ets per prohibir, per impedir drets fonamentals (llibertat d'expressió, votació democràtica), actues en conseqüència: fent ús de la violència perquè t'empara la llei feta exprés, però no democràtica.

Si estàs acusat, et defenses demostrant la teva innocència. Si acuses, has de demostrar la culpabilitat de l'acusat. Si fas de testimoni, has de dir la veritat. Si fas de jutge, has de garantir que acusat i acusador puguin demostrar el que diuen, i has d'exigir que els testimonis no menteixin, perquè la teva sentència sigui justa.

També pot passar que l'acusat (que era al lloc dels fets) s'escarrassi a demostrar el que l'exculpa, però que acusador i jutge (que no hi eren) facin més cas o protegeixin testimonis falsos que justificaran la condemna que tenien prevista per servir algun interès superior al de la justícia imparcial. Ser-hi o no ser-hi: aquesta és la qüestió. La resta, orgull altiu o dignitat democràtica.