El teatre Kursaal de Manresa va acollir el 15 de març passat el 20è aniversari de la festa de la Francofonia, amb l'acte central de l'espectacle-concert Douce France, dirigit per Gil Marsalla. Es va tractar d'una estrena de caire mundial, preparada expressament per a la seva representació a Manresa. Sota la coordinació d'Anna Rotllan, ànima de totes les edicions, l'organització va anar a càrrec de l'Associació de Professors de Francès de Catalunya, de la qual és copresidenta, l'Ajuntament de Manresa i l'Ambaixada de França. L'acció es situa en el París posterior a la Segona Guerra Mundial. Es tractava d'homenatjar per mitjà d'un espectacle de música i ball, de dues hores de durada, els principals protagonistes de la cançó francesa, com Jacques Brel, George Brassens, Charles Aznavour, Maurice Chevalier, Charles Trenet, Gilbert Bécaud i Serge Gainsbourg. L'acte de caire festiu va ser força emotiu i va donar caliu a la ciutat, amb un productor i director que va considerar fantàstica la presència d'un públic que va omplir el teatre. Per la seva perseverança, Rotllan va rebre de mans de l'alcalde Valentí Junyent un record commemoratiu, en forma de reproducció de la farola de ferro que tradicionalment havia ocupat la plaça de Crist Rei. El 2014 havia rebut la Palma Acadèmica, de mans del conseller de Cultura d'Afers Estrangers, resident a Madrid, Alain Ford.

La Francofonia va néixer amb la finalitat de donar rellevància i sobretot fer conèixer la llengua i la cultura franceses, arreu del món. Fa 20 anys, el francès anava en davallada especialment a l'Estat espanyol. Històricament, la Francofonia és una organització internacional que va néixer el 1970 amb seu a París. Té bandera pròpia des de l'any 1987: una rodona amb cinc colors (vermell, blau, verd, groc i lila) que representen els cinc continents de la Terra. Avui presumeix de tornar a ser la quarta llengua mundial. Des de final de segle passat ha fet una labor excepcional, i l'emergent continent africà és un dels que en treuen més profit, sobretot en les antigues colònies. A més d'entitat cultural, en defensa de la llengua i la cultura francesa, es tracta d'una organització solidària i de defensa dels drets humans, per a la formació de joves i dones, que teòricament es compromet a ajudar econòmicament tots aquests països que ho necessiten, amb beques, tasca que es concreta sovint des de la Universitat de Senghor d'Alexandria, oficialment universitat internacional de llengua francesa al servei del desenvolupament africà (UILFDA).

A Manresa, la Francofonia ha tingut la sort de tenir l'empenta de la professora de l'institut Lluís de Peguera, jubilada fa tres anys, Anna Rotllan com a referent per al creixement i projecció de la festa. Ha comptat amb l'aval de l'Associació de Professors de Francès de Catalunya, amb més de 30 anys d'existència. N'havia sigut vicepresidenta, secretària, tresorera, vocal i ara n'és copresidenta amb Guillem Haro, en representació de la universitat. Rotllan es dedica específicament a l'organització de la Francofonia i a les relacions institucionals de l'entitat. Si el cinema i el teatre van ser de les primeres activitats realitzades en l'àmbit local, de seguida es va especialitzar en l'organització de concerts. El primer, d'homenatge al filòsof Jean Paul Sartre, amb cançons de Brassens. Prossegueix un homenatge a la cultura i a la música francesa des de l'època dels petits cabarets parisencs a la de tota una generació d'autors, compositors i intèrprets que van provocar una autèntica edat d'or de la cançó poètica en llengua francesa. En un altre, el Globus recreava l'ambient d'un cabaret de Montmartre. El 2010, l'acte central va passar al teatre Kursaal. L'any 2011, van venir les Chansonniers, amb el francès com a centre de referència. El 2015 es va fer un homenatge a les grans cantants franceses. A partir del 2016, l'espectacle central de la Francofonia disposa de la producció de Gil Marsalla, ambaixador del patrimoni musical francès, que amb «Edith Piaf! The Show», protagonitzada per Anne Carrere, va ser un èxit total. El 2017, Marsalla va oferir l'obra «París, l'espectacle», d'una gran sensibilitat, i el 2018 «Formidable! Aznavour», una comèdia musical que ret homenatge a un dels grans de la cançó francesa, que va morir l'1 d'octubre de l'any passat.