El 1219 es produí la trobada de dos mons, dues cultures i dues religions monoteistes, quan sant Francesc d'Assís va tenir la gosaria de demanar una audiència al sultà d'Egipte i, a la vegada, Al-Kàmil ibn al-Àdil fou prou audaç de rebre'l, en contra del consell dels seus assessors.
Jerusalem, l'anomenada Princesa de la Pau, ha patit guerres, assetjaments, i destruccions, de tot menys experimentar la pau amb què és intitulada. Tanmateix, i malgrat la devastació i la desolació que han escrit la seva història, s'ha convertit en l'urbs tres vegades santa, per als cristians, els mahometans i els jueus, on s'ha invocat el nom de Déu, el d'Al·là i el de Javé, més amb l'espasa que amb el cor.
El 1099, durant la Primera Croada, Godofreu de Bouillon rescatà Jerusalem per a la cristiandat, moment en què va rebutjar la corona del reialme de les cinc creus d'or sobre camper d'argent, perquè no volia cenyir corona d'or on el mestre havia portat corona d'espines. Aquell mateix any, va crear l'Orde del Sant Sepulcre amb cinquanta cavallers que l'havien de defensar amb la seva pròpia vida.
El 2 d'octubre del 1187 Balin d'Ibelin lliurà les claus de la Torre de David, la ciutadella de Jerusalem, a Saladí, sultà d'Egipte i Síria, i, així, els Llocs Sants queden novament en mans dels musulmans.
El 1199, el papa Innocenci III havia convocat la Cinquena Croada, que tenia per objectiu l'alliberament de Terra Santa a través del mar, enfrontant-se primer al Sultanat d'Egipte. Fou 20 anys després quan sant Francesc, acompanyat del germà Iluminatus, varen traspassar les línies enemigues a la ciutat de Damieta, essent capturats pels sarraïns. Incomprensiblement, no varen ser executats sinó que -sorpresos per la determinació i la fortalesa de l'anomenat «Il poverello d'Assisi» (El pobret d'Assís)- varen ser conduïts a la presència del quart sultà d'Egipte, Al-Kàmil, de la dinastia Alúbida i nebot de Saladí.
S'ignora quina era la veritable intenció de sant Francesc, si volia convertir el sultà o pretenia, potser, aconseguir la pau entre els contendents, en aquella guerra santa per ambdues parts. En ésser preguntat pel sultà de qui els havia enviat, el sant li respongué -segons el text que deixà escrit sant Bonaventura-: «No he estat enviat per cap home sinó pel mateix Déu altíssim», moment en què Al-Kàmil es torbà sobre manera per l'actitud valenta i el tarannà serè del seu interlocutor i, a més, li preguntà: «Per què els cristians prediquen l'amor i fan la guerra?». En aquest moment sant Francesc es va commoure i es va posar a plorar tot responent-li: «Perquè l'amor no és estimat!».
Algunes fonts apunten que el sultà, home savi, pragmàtic i magnànim, es va convertir i a sant Francesc li va confessar: «Jo ja m'he convertit però no puc dir-ho perquè em matarien a mi i et matarien a tu». D'altres afirmen que la mutació en el parer dels musulmans es va produir quan, a Medina i Damieta, assistiren al prodigi de veure sant Francesc sortir indemne de caminar sobre les brases de foc, fenomen anomenat d'ordalia o judici de Déu. Aquesta prova és la mateixa a la qual Mahoma va demanar que se sotmetessin els enviats del bisbe de Nadjrân que el visitaren a Medina, però que refusaren i que, en canvi, es dugué a terme sis segles després per sant Francesc.
El resultat d'aquella trobada va ser que el sultà va autoritzar sant Francesc i els franciscans a estar i treballar a Terra Santa. El 1272, el sultà Al-Zahir Baibars els donà permís per instal·lar-se en el cenacle; el 1309 es pogueren establir al Sant Sepulcre i Betlem; i el 1342, fins a l'actualitat, el papa Climent VI va nomenar els franciscans custodis de Terra Santa.
Ara fa 800 anys que el diàleg s'imposà a les armes i, aleshores, sant Francesc i Al-Kàmil es descobriren germans i no enemics. Fou el resultat de saber escoltar i comprendre, intentar posar-se en la pell de l'altre, i obrir la ment i el cor a una realitat diferent i a un credo distint. Aquest és el camí, i només així podrem deixar de parlar d'enfrontament, patiment i mort; i les expressions «As-salamu alay-kum», «Xalom alekhem» i «La pau sigui amb tu» tindran un significat autèntic i real, i Jerusalem, per fi, es convertirà en la Princesa de la Pau!
