Aquestes paraules que el papa Francesc adreçà als preveres, religiosos i religioses, el 31 de març a la catedral de Rabat, mostren (com en la paràbola del llevat) que la importància de l'Església no es troba en el nombre o en la quantitat dels cristians. Ni tampoc en la rellevància, en el prestigi, en l'acceptació social o en la influència o eficàcia davant el món, sinó en l'autenticitat de vida i en el coratge per anunciar el Regne.

En el mil·lenari de l'arribada dels benedictins a Sant Llorenç de Morunys i en aquesta jornada de la vida contemplativa, el problema dels monestirs no és la quantitat dels seus membres, sinó que el problema el trobem quan perdem la nostra dimensió mística, contemplativa i profètica. És a dir: quan deixem de viure com a deixebles de Jesús i ens convertim en una caricatura del que hauríem de ser. El problema és quan som insignificants, és a dir, quan no signifiquem res, quan la nostra vida no té cap valor, com quan la sal perd la salabror.

En el seu discurs a la catedral de Rabat, el Papa ens recordava que el Senyor «ens ha posat en la societat com eixa quantitat de llevat: el llevat de les benaurances i l'amor fratern». Per això el Papa ens feia vore també que «la nostra missió no està determinada principalment pel nombre, sinó per la capacitat que es té de generar i suscitar transformació, estupor i compassió» i per «la manera com vivim com a deixebles de Jesús». La missió dels monjos s'arrela únicament en el nostre «trobament amb Jesucrist» i per això no podem creure que «només som significatius si som nombrosos». El monjo ho és quan es reconeix perdonat i sobretot per la seva relació amb Jesús, pel seu trobament amb el Ressuscitat. El monjo ha de tindre present que és «sagrament viu del diàleg que Déu vol establir amb cada home i dona» i per això ha d'intentar viure amb autenticitat la seva consagració.

Com ens recordava l'arquebisbe de Tar-ragona Joan Planellas en la seva presa de possessió: «Hem d'atrevir-nos a ser diferents, a mostrar altres somnis que aquest món no ofereix, a donar testimoniatge de la bellesa de la generositat, del servei, de la fidelitat a la pròpia vocació».

Els monjos i les monges estem cridats a ser audaços, a fer realitat el Regne de Déu, com demanava el Papa als joves d'Itàlia: «L'Església necessita la vostra intuïció, els vostres somnis, que se'ns han donat perquè nosaltres els donem als altres». Per això cal «tindre el coratge de fer un pas endavant, un pas audaç per construir una humanitat fraterna».

Per això a Montserrat hem programat un Taller Monàstic del 5 al 7 de juliol, adreçat a joves de 18 a 35 anys que vulguin conèixer la vida monàstica.

El repte de la vida contemplativa és esdevenir homes i dones de comunió, de pau, de joia i d'esperança, per tal de ser significatius. Independentment de si som molts o pocs. Perquè només si som homes i dones de Déu, serem llevat d'una nova humanitat i sal que portarà al nostre món la mirada compassiva del Pare, la tendresa maternal de l'Església i el somriure del perdó i de la fraternitat.