Uns propietaris llestos (algú podria dir massa llestos) van aconseguir que un terreny costerut afectat urbanísticament però on l'Ajuntament de Manresa no va actuar en el termini establert fos expropiat forçosament i que la ciutat, per decisió judicial, hagi hagut de pagar-ne dotze milions d'euros en un temps en què no es podien ni tapar els forats dels carrers. Ningú no ha assumit mai la responsabilitat d'una gestió municipal tan catastròfica. El cas és que, malgrat el desastre, l'Ajuntament disposa ara del terreny i està en condicions de tirar endavant un pla urbanístic que inclou un nou carrer paral·lel al sector antic de les Escodines, una zona verda i un espai per a nova construcció residencial. Mentre el sòl posat a disposició de la iniciativa privada de forma incomprensiblement generosa i indiscriminada al sector nord de la ciutat propulsa el creixement cap a aquell sector i fa més excèntric el sector antic, aquest pla espera el seu moment. Permetria una acció sanejadora i vivificadora de gran valor en un sector crític. Hauria de tenir prioritat.
