La mà negra

Aquestes últimes setmanes he llegit força articles parlant que la presentació de Valls a l'alcaldia de Barcelona era una operació politicoeconòmica per impedir un govern independentista al cap i casal del país. Desconec el grau de coneixement real que els autors tenen de la suposada operació, però la veritat és que, si no ho és, ho sembla. Quan el francès va fer el pas, ningú podia imaginar que Pedro Sánchez arribaria a la Moncloa i és ben sabut el neguit dels que administren l economia, sobretot la financera, per la situació a Catalunya. És el que fa tan interessants les teories conspiratives que ningú pot demostrar si són verdaderes o falses, com a mínim fins passat força temps.

Aquests dies estem veien com Albert Rivera, el que tothom donava com l'home de l' IBEX 35, està sotmès a pressions per ter-ra, mar i aire perquè faci possible la investidura de Pedro Sánchez, i no sembla que ell estigui disposat a fer-ho. És el que tenen aquestes operacions polítiques a llarg termini que estan molt exposades. En política sempre hi ha variables que un no pot controlar perquè no depenen d'un mateix, i normalment algunes d'aquestes variables és la que condiciona la presa de decisions a l'hora de la veritat.

És molt probable que Albert Rivera fes el salt a la política espanyola amb el suport de l'IBEX. És ben sabut que a l'anterior president de Telefònica li agradava molt remenar les cireres en el món polític. A la seva seu corporativa organitzava trobades, dels més alts directius de les grans empreses, amb tot aquell que ell creia que tenia alguna cosa a dir. Em consta que l'actual president de la compa-nyia, en el moment que en va tenir el control real, va tallar de sobte aquestes reunions. Actualment aquestes reunions es deuen continuant fent, ni que sigui per videoconferència.

Sigui com sigui, en algun moment es devia sentir la coneguda frase «no val, però ens val», que serveix a la mà negra per donar el vistiplau a l'operació. De què passarà amb Rivera, no en tinc ni idea, el que sí que sé que aquests dies ell, molt hàbilment, fa sortir Inés Arrimadas a dir una vegada i una altra que no, no fos cas que els amics conspiradors tinguessin l'ocur-rència de substituir-lo per ella. Si Rivera i els seus no volen jugar el rol de partit frontissa, i realment volen convertir-se en el substitut del Partit Popular, la batalla serà ferotge, perquè, de dreta, només n'hi ha una. Que ara l'hagin presentat separadament en tres, només era una opció tàctica, per mirar de sumar més que l'esquerra. L'operació no ha sortit bé, i si en Rivera no vol fer el que «toca», la reunificació dels tres en un serà qüestió de poc temps.

Aquesta explicació pot ser la real o no, però és perfectament possible, perquè gent disposada a influir en política n'hi ha, i molta. Els uns, de forma clara i legítima. És el cas dels sindicats, patronal, i mil i un grups d'interès que tenen més o menys força. Aquests, els famosos lobbies no ens han de preocupar, sempre que siguin transparents tenen un funció social molt important i serveixen, entre altres coses, per contrapesar els tecnòcrates que controlen l'administració.

I després tenim els altres. Els que voldrien fer de polítics però que troben que estan molt mal pagats i estan massa exposats a la societat. Aquests són els perillosos, i els bons polítics els han de veure a venir i fugir d'ells com de la pesta. Si algú es creu capaç de dominar la fera és mort, un cop has pujat al tigre, no en podràs baixar.

P.D. L'article de la setmana passada parlava de Toni Casser-ras com a regidor de les CUP, i en aquell moment les actuals Candidatures d'Unitat Popular es deien Assemblees d'Unitat Popular (AUP) i a Manresa es varen presentar amb coalició amb Iniciativa per Catalunya. (IC)