Els còmics dels espanyols o els espanyols còmics

Sempre m'he malfiat dels que et volen fer combregar amb rodes de molí, els que et volen fer creure d'on venim segons ells i on hem d'anar només pensant en ells. El ministeri de Defensa espanyol ha tingut la barra de recomanar un còmic sobre la nostra història, editat per l'entitat d'extrema dreta especialitzada a adulterar el passat a la seva conveniència, Somatemps. Es veu que la publicació és molt didàctica per a totes les catalanes i catalans, té nassos l'afirmació «per elevar la moral de la població». No és gens còmic que facin servir el còmic per «transmetre els ideals patriòtics nacionals i ridiculitzar els que fan costat a valors oposats» , però és ofensiu que aprofitin el pamflet per carregar contra l'Auca de la Història de Catalunya, d'en Joan Vilamala i Jaume Gubianas, perquè, segons els del «Ministerio», «és de marcat caràcter reivindicatiu i redueix el concepte de nació a l'espai geogràfic català», solemne bajanada geogràfica si parlen de la nostra nació i no la seva.

Aquests filibusters de la història haurien de saber que l'il·lustrador Jaume Gubianas és el millor dibuixant que tenim dels somriures, la il·lusió i els valors d'un poble, i a Joan Vilamala, membre del grup Esquirols encara viu en el cor i la memòria, el conec prou bé perquè vaig gaudir del privilegi de tenir-lo com a monitor del MIJAC, em va acompanyar una bona part de la meva infantesa i adolescència amb altres companyes i companys manresanes i manresans, fent-nos apreciar el valor de la paraula honesta i el so de la música, que sorgia de les conviccions de llibertat i justícia. El Joan va ser qui ens va ensenyar, cantant, que després de la lluita intensa vindrà el repòs i deixarem la terra adobada pel nostre esforç; que ai del poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor, que si vol pau que sigui justa l'haurà de guanyar amb suor; que fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols però veurem que són milers els homes que van vencent la por. Amb aquest Joan i Esquirols vam aprendre el significat de terra i poble i vam entendre llibertat, mercès a amics com ell no hem oblidat que en aquest país monàrquic els qui tenen la paella no la volen pas deixar i encara nostres cireres els fa gràcia, massa gràcia, remenar.

Els de l'anada d'olla madrilenya no saben que gràcies a persones com el Joan i el Jaume sabem d'on venim i on anem; per moltes històries que ens vulguin tergiversar sobre el que ha passat només n'hi ha una del que passarà; serà com nosaltres volem que sigui i no té res veure amb el que ells ens volen dibuixar.

La lletra del Joan i les il·lustracions del Jaume són l'autèntica història sentida, viscuda i reivindicada que portem dins el cor, aquella que ens volen embrutar sense adonar-se que menyspreant-la només aconseguiran que mai la deixem de cantar.