Cum laude és una locució llatina utilitzada en l'àmbit universitari per qualificar l'excel·lència del rendiment acadèmic. Doncs, ja és ben bé això. Una escaient expressió per adjectivar la gestió de la Fundació Ampans. Cada vegada que en aquest diari s'hi publica alguna notícia referent a l'entitat, al·lucino. Per descomptat, en positiu! La capacitat dels seus dirigents per engendrar projectes innovadors és inesgotable.
Una de les darreres notícies, publicada el dia 7 de juny passat a Regió7, feia referència al nou projecte per executar en un solar del barri de la Parada de Manresa, entre el carrer de la Pau i el camí Vell de Santpedor. Un edifici amb 36 places de llars residència, 100 places de formació, 16 habitatges tutelats amb serveis comuns, un restaurant, una bugaderia, creació de 47 llocs de treball directes i 15 d'indirectes. Un projecte que porta la firma del prestigiós bufet d'arquitectes RCR d'Olot, el qual fa un parell d'anys va guanyar el premi Pritzker, considerat el Nobel d'arquitectura. Aquesta nova iniciativa, a més de l'eficaç funció social per a la qual s'ha projectat l'edifici, de ben segur que també deixarà una exquisida empremta de qualitat al paisatge urbà manresà, que tanta falta li fa. És previst que aquest fantàstic projecte s'iniciï a la tardor i que en un parell d'anys pugui efectuar-se la seva inauguració.
Aquesta bona notícia és una mostra més dels nombrosos projectes amb què des de fa uns anys la Fundació d'Ampans està entestada a sorprendre'ns.
Sintetitzar en unes línies els seus 54 anys d'història és veritablement impossible. L'any 1965, amb l'elaboració dels primers estatuts de l'entitat, es va plantar la primera llavor. El seu posterior acurat regatge ha donat un meravellós fruit social. Recordo molt bé aquella solidària campanya que l'any 1975 va impulsar-se amb el nom de «Sol d'Amor a Comabella» i que va tenir una participació fantàstica i encomiable per part de la ciutadania. Milers de persones van involucrar-se en el projecte i durant el cap de setmana del 18 i 19 d'octubre van desbordar aquella finca de Santa Maria de Comabella. Persones que amb un gran exemple d'altruisme van fer possible un miracle que està a la vista. I recordo també molt bé aquelles campanyes nadalenques de recollida de l'ampolla i el paper per ajudar a finançar l'entitat. Un altre admirable exemple de solidaritat ciutadana.
D'ençà aquells llunyans anys, tots els diversos projectes que s'han endegat cal aplaudir-los i qualificar-los de molt encertats.
Inevitablement -com succeeix en qualsevol altre àmbit de la societat- durant aquest mig segle de vida també han aparegut problemes i dificultats que sortosament s'han superat.
Ara que està tant de moda parlar dels «emprenedors» cal emmirallar-se en la Fundació Ampans per trobar-hi una satisfactòria demostració d'emprenedoria, de valentia, i sobretot de compromís social. Un compromís que ha permès atendre, acollir, formar, educar i donar una oportunitat laboral a centenars de persones amb dificultats psíquiques. Una lluita constant per defensar els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i per integrar-les amb normalitat -com ha de ser- a la societat. En el decurs d'aquests anys, la deguda atenció social ha arribat a milers d'usuaris. I no només es realitza un servei impagable amb les persones que ho necessiten sinó que també és un extraordinari suport per a les seves famílies.
A causa que l'espai disponible no em permet allargar-me, només citaré algunes de les il·lusionadores idees aconseguides: escola d'educació especial, llars residència, centres ocupacionals descentralitzats a la comarca, el taller d'arts gràfiques, el centre de jardineria Garden Ampans, el restaurant Canonge, el supermercat Caprabo-Ampans, la granja de cabres i la formatgeria (Muntanyola), l'elaboració de vins de les vinyes pròpies (Urpina), la col·laboració amb empreses bagenques per a la inclusió laboral, la participació en projectes europeus, etc.
I com tot treball ben fet sempre acaba tenint premi, Ampans n'ha obtingut uns quants. Molts reconeixements, tant en el sector laboral com en l'institucional: medalles d'or en certàmens d'àmbit nacional, estatal i internacional, pels seus formatges i vins... el premi d'Excel·lència Europea EFQM 500+ pel seu model de gestió, Creu de Sant Jordi de la Generalitat, placa al treball President Macià... i un llarg etcètera.
Vet aquí, doncs, un bon exemple miraculós per als estudiosos de l'agnosticisme. Un miracle aconseguit amb molta suor, molt esforç, molt altruisme i, sobretot, amb molta estimació.
Caldrà seguir amb atenció els nous reptes que de ben segur ja s'estan plantejant, i en la mesura de les nostres possibilitats caldrà acompanyar-los per fer-los realitat.
