L'espectacle de les fronteres

Recomanació estiuenca per als intrèpids. Si tenen una frontera a prop vagin a veure-la i, si poden, travessin-la. Podran trepitjar un país nou i podran col·leccionar més segells de països al passaport. Però a part prenguin consciència de quina frontera es tracta, observin la teatralitat que s'hi representa i contemplin l'espectacle molts cops inútil que escenifiquen guàrdies o militars pel simple fet d'haver-hi una frontera acordada pels governants. Recentment m'he desplaçat entre l'urbs ucraïnesa de Lviv, fora de la Unió Europea (UE), i la ciutat polonesa de Cracòvia, dins de la UE. Just abans que el ferrocarril s'endinsés en sòl europeu, hi van pujar agents duaners d'Ucraïna amb roba d'un color verd militar i van comprovar que jo, que hi havia anat com a turista, abandonava el país. Uns metres més endavant, ja dins la UE, el tren es va tornar a aturar i va pujar la policia polonesa. En mirar-me el passaport em va demanar a quin racó estaria de Polònia i què hi anava a fer. No volia polemitzar amb l'agent, però el meu passaport especifica que soc ciutadà europeu. Què hi feia? Doncs anava a casa meva, en una Europa on tots vam acordar que no hi ha fronteres i que, per tant, em puc moure sense que ningú em faci preguntes. A part, al voltant del tren hi havia boscos, sense murs ni tanques, per on podia passar qui volgués. Les fronteres dibuixen un món esbiaixat.