Segueix-nos a les xarxes socials:

Països Bàltics, lliures

La revolució d'octubre del 1917 possibilita el naixement de la URSS i la independència dels Països Bàltics, ja que tots tres aprofiten la conjuntura per declarar-la: Lituània i Estònia el 1918; Letònia el 1920. Quan els soviètics s'en-sorren, les tres repúbliques bàltiques tornen a ser independents definitivament amb l'anomenada revolució cantant, l'agost del 1991. A Lituània, el barri antic de la capital, Vílnius, és patrimoni mundial per la UNESCO, i cal remarcar-ne les cases històriques dels segles XVI i XVIII, el campanar de la catedral barroca de Sant Casimir, l'ajuntament, la porta de l'Aurora i la Universitat. Ocupada durant segles, té els seus moments de glòria. El 6 de juliol del 1253, Mindaugas fou coronat rei i s'establí el regne de Lituània, que Gediminas unificà el 1323. El 1569, Lituània i Polònia firmen el Tractat de Lublin, que els unia políticament i econòmica. Polònia passa a ser el país dominant i Vílnius una ciutat d'influència polonesa, ja que hi governa l'oligarquia i noblesa d'aquell país. El 1918, Polònia reclama la ciutat de Vílnius (documentada des del 1009) com a part del seu territori i la conquesta militarment el 1923, en què Kaunas, ciutat hanseàtica (que el 1795 havia estat ocupada per Rússia), passa a ser el cor i la capital de Lituània fins al 1940, moment en què el país és ocupat per la Unió Soviètica. A la Segona Guerra Mundial el centre històric és destruït pels bombardejos. El país pateix una forta repressió estaliniana que prohibeix la religió catòlica, fet que curiosament reafirma la seva identitat.

La meitat del territori de Letònia està cobert per boscos. La capital, Riga, té 700.000 habitants, d'un país que no arriba als 2 milions. Ciutat portuària, el canal de Riga divideix la ciutat nova i la vella. El riu Daugava desemboca al golf que des del segle XII va ser territori teutó en ocupar Letònia, i el centre i sud d'Estònia, formant Livònia, amb l'objectiu papal de sotmetre les tribus al cristianisme. El nou estat es beneficià del comerç hanseàtic i s'acabà a partir del 1561 per les dissensions reformistes i els atacs russos. El seu monument més apreciat és el de la llibertat del 1935. El 2018 van celebrar el centenari de la seva independència (tot i que de seguida van tornar a ser ocupats, pels soviètics el 1940, que hi van deixar la petja amb l'actual xarxa ferroviària). A prop del barri de Moscou i de l'Acadèmia de Ciències del temps d'Stalin, hi ha un gran mercat, aprofitant cinc hangars de la Primera Guerra Mundial. El 1941 es produeix l'ocupació nazi amb el gueto del barri jueu, on la gran majoria foren assassinats. Una entrada al barri antic és el pont de pedra. Cal remarcar la catedral luterana Dome, l'església de Sant Pere, la plaça de l'Ajuntament, el gremi dels caps negres, que des del 1510 comencen a fer les decoracions per Nadal, la Porta Sueca del 1698, durant el govern suec. El barri modernista Art Nouveau i el balneari Jurmala, el més gran del Bàltic. A l'estiu s'ofereixen festivals i concerts de música a l'aire lliure, a l'hivern òpera i ballet. Des del 2004 formen part de la Unió Europea.

Estònia va ser ocupada pels danesos amb la missió d'evangelitzar una població pagana, sense èxit. El nord, amb sortida pel Bàltic, obté més del mar que de la terra; l'est es dedica a l'agricultura; les illes tenen una economia comunitària i el sud disposa de terres fèrtils que produeixen lli i disposen de granges. La capital, Tallin, al capdamunt del turó Toompea, al voltant de la qual comerciants i artesans construeixen els seus negocis amb la lliga hanseàtica i Novgorod, té un impressionant barri històric, amb una farmàcia documentada des del 1422, el mercat internacional controlat per l'Ajuntament (ciutat autònoma fins al segle XIX), edificis originals dels segles XIII i XIV. Catedral luterana, església de l'Esperit Sant amb un rellotge molt antic. El març del 1944 una part de la ciutat va ser bombardejada. Ara, alguns blocs de l'època soviètica s'han convertit en moderns edificis de serveis: botigues o restaurants. A Rocca al Mare hi ha el museu d'Estònia a l'aire lliure d'arquitectura rural del país dels segles XVII al XIX.

Prem per veure més contingut per a tu