La Baixada dels Drets ha estat durant dècades un espai degradat urbanísticament, amb una configuració tan anacrònica i un aspecte tan deixat que ja començava a ser pintoresc. Era una nafra tan evident que costava de creure que s'hagués arribat tan lluny, i lògicament, portava aparellada una considerable degradació social. Era un dels millors exemples de la persistència de la lletjor manresana. La reforma que està a punt de ser-hi completada posa fi a tot això. El carrer és un altre. El canvi és substancial i fins i tot s'hi ha afegit un punt de valor amb la recuperació d'una font històrica. Tanmateix, el goig és incomplet perquè la remodelació va començar a ser concebuda amb la idea que inclouria una escala mecànica. Finalment, l'Ajuntament va decidir que un ascensor al Pòpul seria millor, o suficient, o més senzill. Per això totes les mirades han estat fixades en la resolució del pendent. En aquest sentit, la millora és nul·la, i entre els veïns hi ha frustració. Cal confiar que, si no apareixen inconvenients sobrevinguts per l'elecció de rampes, graons i materials, el temps ho farà oblidar.
