El reportatge que publicàvem en l'edició d'ahir, que passava comptes dels grans projectes per a la Catalunya Central anunciats abans de la crisi econòmica i progressivament deixats al calaix dels impossibles, enumera la construcció d'un tren transversal de Catalunya que passaria per Igualada, Manresa i Vic, el desdoblament del tram bagenc de la C-55, un tramvia del Bages que serviria per ser també tramvia urbà de Manresa i un petit aeroport per a vols privats. El darrer de quedar oficialment descartat per la Generalitat és la transformació de la C-55 en una de quatre carrils al tram més congestionat, cop de porta que la majoria d'ajuntaments i entitats civils del territori no encaixaran resignadament: el tema continuarà viu. Seria fàcil pensar que projectes com el tren transversal o el tramvia eren senzillament volades de coloms de realització impossible que el temps ha posat al seu lloc. Però no és així. Tristament, són impossibles a la Catalunya Central, però inversions d'aquestes dimensions són realitat en altres llocs de Catalunya i de l'Estat. No són utopies. Convé tenir-ho present.
