Hi ha nens que aprenen els números al carrer, escrivint amb el dit, sobre la terra vermella, l'1, el 2, el 3... i fins al 10, a l'ombra de les cabanes de fang i palla. I quan han completat la sèrie, sabedors que ho han fet bé, alcen el cap, et miren amb uns ulls ben oberts, et somriuen i esperen la teva aprovació. Hi ha nens que no tenen altra escola. N'hi ha. I aquests nens, quan són més grans, recorden com els seus pares els havien ensenyat com produir bona verdura, com coure les panotxes de blat de moro i com cuinar-ne la farina. I en aquest catecisme bàsic de la supervivència, transmès de generació en generació, han après, també, el valor de la fertilitat de la terra vermella.

Aquests que han après a viure una vida sense llibres, sense escoles, sense... tantes i tantes coses que a nosaltres ens semblarien imprescindibles i que ens farien sortir al carrer amb pancartes (amb raó!), comparteixen el nostre viatge vital. Un compartir ben peculiar, però. Coneixem aquelles pissarres sobre la terra vermella i girem el cap mirant els joves vestits amb roba neta i ben etiquetada, que escriuen des d'un mòbil i envien missatges a l'ordinador.

Quan la reina d'Anglaterra suspèn el Parlament britànic per aprovar el Brexit, nens molt petits són al capdavant dels ramats de vaques amb l'única missió de retornar els animals, pasturats i alimentats, i no haver-ne perdut cap exemplar. És tot el que té la família. D'altres, aprenen de lletra en escoles d'altíssim nivell, que, si les aprofiten, els poden obrir un futur pròsper en els mercats econòmics del primer món.

Fa uns dies, mentre aprofitava unes vacances entre algunes d'aquestes realitats descrites, els mitjans de comunicació obrien els seus informatius o pàgines amb els focs que hi havia a l'Amazònia. Recordava, a molts quilòmetres de distància, com descrivia Pere Casaldàliga realitats semblants a les que jo tocava, com explicava les causes dels pobles indígenes situats a la vora de l'Amazones, i intentava trobar explicacions al conflicte que creem quan intentem explicar al nen dels grans ulls que els números s'han de fer en una pissarra i que les terres tenen un valor que s'escriu amb aquells mateixos números i un símbol de dòlar al darrere. I entenia que no volia compartir la informació facilitada per mitjans que no conec sense poder tenir accés al que pensen i senten els joves que voldran continuar escrivint sobre les fèrtils terres vermelles.