Per tal de no badar gaire i no fer de badabadocs, un cop acabat el període de vacances i ja entrats en un nou curs, badarem amb la serotonina, un component químic, natural i ben natural, ja que el fabriquem nosaltres, els humans, dins el propi cos. Crec que badar amb ella ens donarà per a més d'un Badant.

Què sabem? Sabem que el cervell humà està format, sobretot, d'unes 100.000 milions de cèl·lules nervioses (les neurones) i que la majoria d'elles no toquen ni amb la cèl·lula del costat ni amb les que són més lluny, i ho fan amb branques que surten d'elles, per això és que una gran part de cèl·lules nervioses tenen més de 1.000 terminals, que van posant-se ben a prop les unes de les altres per poder, mitjançant unes substàncies, activar la comunicació o desactivar-la; o sigui, que dins del cap tenim una gran diversitat de xarxes interconnectades i que per relacionar-se fan servir agents químics, els anomenats neurotransmissors, i un dels més famosos, en l'actualitat, és la serotonina. Sovint parlem d'ella amb una banalitat exasperant, i donem per fet que d'una manera clara i unívoca és la responsable d'una de les malalties més freqüents, la depressió. I per complicar la cosa, coneixem que de depressions n'hi ha de més d'un tipus; llavors ens podem preguntar, totes les depressions estan relacionades amb la serotonina? I de la mateixa manera? No hi ha altres substàncies o factors relacionats amb la depressió i el rendiment del cervell? Massa preguntes per tenir una resposta que doni solució a tot plegat.

I llavors, què és la serotonina? Una substància química del nostre cos que té moltes i diverses funcions, a diversos llocs del cos, i no només dins el cervell; és als budells i també en tenen receptors les plaquetes de la sang. Al cervell actua com un neurotransmissor, o sigui, que relaciona i comunica neurones entre elles. Ep, i ara ve el que és bo, la serotonina del cervell no ve de fora d'ell, la serotonina es fabrica dins del cervell, o sigui, que es absurd i inoperant prendre serotonina com a complement, ja que no pot travessar el que anomenem la barrera hematoencefàlica, una barrera que té el cervell per tal de protegir-se de substàncies no saludables; no dic que la serotonina sigui tòxica, només que per molta que en mengem no la farem arribar al cervell, com moltes altres substàncies. Recordem que fa uns anys les mares feien menjar molt fòsfor abans dels exàmens, doncs tampoc s'absorbeix si no és en una forma química diferent que el fòsfor pur.

Anem veient que no és tan fàcil desembolicar falses creences i karmes que repetim sense posar-hi un criteri d'evidència científica. Qui ens ho havia de dir, que la serotonina la fabrica el mateix cervell i no fora d'ell. La que fabrica l'intestí, allà es queda i fa les seves funcions allà mateix, per no parlar -perquè encara ho podríem complicar més- de la que està unida a les plaquetes de la sang. Exposar això ve a tomb per la gran quantitat de propietats terapèutiques atorgades a aquesta substància i els complements alimentaris, suposadament relacionats. Fa anys inclús un grup de psiquiatres del País Basc li varen dedicar una cançó . «Que viva la serotonina». En continuarem parlant.