Manresa ha viscut el cap de setmana passat una nova edició de la Fira Mediterrània, que ha acabat, novament, amb un balanç provisional altament positiu tant pel que fa a la qualitat del que s'ha exposat com pel que fa a la resposta del públic. La fira, que va néixer amb una gran indefinició sobre què calia entendre com a «espectacles d'arrel popular», està contribuint, precisament, a establir en què consisteix aquesta matèria tan òbviament existent com flexible i difícil de definir. La inconcreció de la matèria exposada continua sent un obstacle per atreure definitivament un públic massiu que continua tenint problemes per apuntar-se a un gènere que no posa facilitats a l'espectador que necessita saber què trobarà quan compra una entrada. La Mediterrània té capacitat prescriptora i de generació de discurs cultural, però aquesta qualitat és, alhora, el seu punt dèbil quan se la compara amb fires d'arts ben perfilades com el cinema, la música o el teatre. Tot el que es pugui fer per compensar aquesta feblesa serà benvingut.
