Dir les coses pel seu nom no es porta

No diem les coses pel seu nom. No sé si és un efecte de les xarxes socials, que tot va molt ràpid i sovint no tenim gaire temps per analitzar el que està passant, per qüestions ideològiques, partidistes, ves a saber per quins interessos o per malícia, que també podria ser. Però hi insisteixo, no diem les coses pel seu nom. Els periodistes i opinadors. Abans es tenia més cura amb el llenguatge i la definició dels fets. El pa era el pa, i el vi era el vi, i això sembla que s'està perdent. Us en poso un parell d'exemples. Aquests últims dies he llegit aquests titulars en dos mitjans diferents, un que en teoria és progressista i l'altre obertament dretà. Aquest últim deia: «Evo Morales dimiteix de president de Bolívia després de la pressió de l'exèrcit». L'altre: «L'exèrcit obliga Morales a renunciar». Fa un temps, d'això, se'n deia cop d'estat. Un cop d'estat en tota regla que ara queda en «pressió de l'exèrcit» i en «obligar a renunciar». Més casos. En una televisió estatal, durant el resum de la jornada electoral, afirmen que els antisistema de la CUP han aconseguit dos diputats. Per què no va qualificar Vox d'antisistema, que ho és, en lloc de la CUP? Al fil d'això. Qui, aquesta setmana, ha comès una descarada deformació del llenguatge ha sigut la portaveu de la Comissió Europea quan ha dit, respecte dels resultats de Vox, que «mai no estem preocupats quan la gent vota. És democràcia». Doncs ho haurien d'estar.