És ben cert que Tsunami Democràtic ha sacsejat el panorama polític actual amb molta força, però no només això, Tsunami ha estat capaç de posar-nos, també a nosaltres, davant del mirall.
L'acció duta a terme a principi de la setmana passada en territori català sota dues administracions, l'espanyola i la francesa, feia que la gendarmeria francesa i, per tant, l'Estat francès hagués d'actuar en el que el Govern espanyol ha volgut sempre qualificar d'un afer intern del país, provocant així que l'acció esdevingués un crit a la comunitat internacional, interpel·lant tots els demòcrates dels pobles d'Europa i de la resta del món. Però també ha estat un crit d'unió entre aquells que fa més de 360 anys que lluiten contra el que ha suposat el tractat dels Pirineus, que no és res més que la divisió dels que compartim una mateixa llengua, cultura i nació.
Catalans del sud i catalans del nord units com el que som, un sol poble. Ells tenen la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, la Gendarmeria i els Mossos com a forces d'ocupació, però nosaltres tenim els CDR, el Tsunami, les Armilles Grogues i el nostre jovent organitzat com a forces d'alliberament nacional d'un poble que exigeix una vida digna per a la seva gent i mesures de radicalitat democràtica en un món on l'autoritarisme i el feixisme estan agafant força a velocitats de vertigen. Al cap i a la fi, un poble que exigeix ser. El mecanisme més habitual pel qual es generen els tsunamis és un terratrèmol amb epicentre al fons del mar. El moviment generat pel tremolor provoca un desplaçament del fons marí i, per tant, de l'aigua de la mar, que en intentar recuperar el seu estat original genera onades de grans dimensions.
Durant aquests 3 dies d'acció, els nord-catalans i els principatins hem estat capaços de causar un autèntic terratrèmol que ha traspassat més enllà dels dominis espanyols i francesos. Però també ha estat capaç de fer trontollar el marc nacional de molts dels que érem allà, molts catalans del nord colze a colze amb els que veníem del sud, demostrant que el poble català no entén de límits autonòmics ni de fronteres i fent-nos entendre que no estem sols en aquesta lluita. Un sacseig necessari per ressituar el nostre marc nacional d'on no s'hauria d'haver mogut mai, els Països Catalans. Només units, com hem estat aquests dies, serem capaços que les onades generades i que generarem més endavant puguin travessar tota la nostra nació: de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. No hi pot haver alliberament nacional sense unitat nacional. Les feministes represaliades a Palma per defensar el dret a l'avortament són les mateixes que van rebre multes el 8 de Març a Manresa, Benimaclet i Sant Cugat. El turisme massiu amenaça Eivissa, la Barceloneta i el Cabanyal: trobem les plataformes veïnals per l'habitatge i la defensa del territori, trobem les barriades i els pobles organitzats. L'antifeixisme davant el Front Nacional o Vox. Les manifestacions multitudinàries produïdes arreu de la nació després de la infame sentència del procés. Sabem de sobres que els drets socials i nacionals no es regalen, s'ha de lluitar per aconseguir-los. I sempre han estat guanyats gràcies a lluites que ens han fet avançar, desobeint l'obediència imposada. Per mil tsunamis que facin tremolar els fonaments dels estats que ens oprimeixen, per mil tsunamis més que ens sacsegin la consciència de la nostra lluita. Som Països Catalans i som terra de lluites.
