Ferran Sánchez, corresponsal de primera hora, informava fa quaranta anys dels patiments econòmics de la seva vila sallentina. «La segona població del Bages en l'ordre laboral i en cens d'habitants és la vila de Sallent. Un dels pobles catalans que ha sentit amb més intensitat les crisis contemporànies de la industria tèxtil del 62-64, i del 1970 ençà i, més recentment, la crisi de la siderometal·lúrgica, han abocat a una continuada pèrdua de llocs de treball com a conseqüència del tancament d'empreses sallentines. El primer lloc d'Espanya on va començar a funcionar el primer teler mecànic val a dir que va ser Sallent i ara, amb tota la paradoxa que qualsevol es pugui imaginar, una població eminentment tèxtil durant ben bé una quarantena d'anys comptant fins i tot els d'abans de la guerra, enguany està afectada més que qualsevulla localitat del regressiu Vallès en matèria del tèxtil». Acompanyava el reportatge amb un quadre estadístic que situava la magnitud de la tragèdia: 1.925 focs de treball perduts, dels quals «alguns han estat coberts per l'ampliació de plantilles» de les empreses Potasses del Llobregat i Coberts Ribera.
