Carrers de cels il·luminats

Falta llum a la ciutat? Potser sí. Els dies són freds i foscos abans d'arribar a Nadal. Les poblacions més marítimes passen millor aquests mesos de replegament domiciliari, segurament. Amb tot, allà on hi ha més vida, allà on hi ha més llum, no és només en els espais de cels més il·luminats, sinó als carrers on hi ha parades de Nadal i on les botigues són plenes de colors i de vida.

Passegen famílies amb bosses pregonant les cases on han comprat o les marques que han adquirit. I riuen i somriuen en un anar i venir atrafegat i atapeït. Cal visitar tots els llocs d'interès i, com és sabut, hi ha grans coincidències entre la població per anar a veure els mateixos espais, les mateixes sabates i camises, o els mateixos pessebres i peces. Hi ha molta gent a la gran capital, en un anar i venir constant, i molta gent que s'espera a cada semàfor.

Però la gran ciutat és un espai de contrastos, de multituds i de carrers deserts, de llums i foscors en espais relativament reduïts. El debat no potser només de llums, sinó que ha de ser més de ciutat, de diferències i desigualtats. I aquest debat el podem traslladar a la ciutat que vulguem, de la mida que vulguem. No es tracta només de vendre, sinó de com convertim un moment de moltes vendes en uns dies desangoixats i de cares rialleres. No tot són els llums i els cels plens de leds. Si reduïm el contrast, la diferència, tindrem altres llums.