Nadal és a tocar

Tot i haver estat rebutjat pel seu propi poble, Jesús és el compliment de les promeses fetes per Déu a Israel, és la presència d'aquest únic Déu enmig nostre i des de bon començament, l'evangelista Mateu ens ho vol deixar clar: és «l'Emmanuel» anunciat per Isaïes segles enrere.

Entre els hebreus, el nom d'un nadó no era quelcom arbitrari: indicava el ser d'una persona, la seva veritable identitat, allò que se'n espera d'ella.

Pràcticament en el centre del text d'aquest diumenge, Mateu situa dues expressions fonamentals. En primer lloc, el significat profund del nom de la persona protagonista del seu relat, el nom d'un infant que encara no és nat: «Jesús» que vol dir «Déu salva». L'any 70 dC, després de la destrucció de Jerusalem, l'emperador romà Vespacià entrava a Roma aclamat pels seus, sota dos títols «salvador» i «benefactor». L'evangelista proclama que el «salvador» que necessita el món no és l'emperador sinó Jesús.

En segon lloc, es parla del mateix infant com a «l'Emmanuel», concepte nou que vol dir «Déu entre nosaltres».

La festa del Nadal està tan desfigurada que costa d'explicar-ne el misteri. El text explicita que Jesús, el nen que neix a Betlem, és l'únic a qui podem dir «Emmanuel», Déu amb nosaltres, experiència del cor que ens permet comprendre el missatge de fe del Nadal (st. Lleó Magne) i que aleshores, seguint el pensament de Leonard Boff, podem celebrar, gaudir-ne, felicitar-nos, sense caure en l'alegria insulsa i superficial, tot i el dolor que hi ha al món.

Moltes persones parlen de la superficialitat nadalenca, de la pèrdua de valors familiars i religiosos. Com pot celebrar el misteri d'un Déu fet home, una societat que viu pràcticament d'esquena a aquest Déu i que destrueix de tantes maneres la dignitat de l'esser humà amb judicis indecents, presons, etc? Potser a partir del model de Maria, fidel a Déu amb la seva obediència, la seva esperança confiada, solidària amb tots els qui pateixen. Això ens pot portar a acollir i entendre el misteri.

Bon Nadal.