On són els patriotes quan més se'ls necessita? ¿On són aquells que anteposen amb engolada prosopopeia els camins a les persones que hi transiten? Mai és suficient l'atenció que mereix el clàssic anglès Samuel Johnson. És convenient revisitar-lo sovint. Sobretot, en temps pertorbats per l'excés d'emoció i el defecte de raó. «El patriotisme és l'últim refugi dels canalles», va cisellar l'escriptor i pensador del segle XVIII. Denunciava l'ús espuri de les banderes, les identitats, les pàtries, és a dir, les emocions col·lectives, com a mecanisme per emmascarar interessos, traïcions o crims inconfessables. Com a sortilegi per hipnotitzar consciències i enfrontar comunitats en benefici d'aprofitats sense escrúpols. La Història és plena de feridors exemples d'això que assenyala Johnson.
Les llistes d'espera quirúrgica baten rècords històrics a Espanya. Gairebé 700.000 ciutadans esperaven quiròfan el juny passat, la pitjor xifra des de l'any 2003. Catalunya és la comunitat autònoma amb més pacients en espera per cada mil habitants. Infausta corona. El temps de demora a Catalunya per a una ressonància magnètica o una colonoscò-pia s'ha duplicat de llarg des de les retallades d'Artur Mas. Ho ha explicat Beatriz Pérez a El Periódico. Per operar-se d'una hèrnia hi ha una espera mitjana de 158 dies. 202 per als galindons. 119 per a una pròtesi de genoll, 197 dies per a una primera visita amb l'uròleg i 109 per al traumatòleg.
La sanitat i la pàtria
On són els patriotes? On són les proclames i les manifestacions d'exigència d'una atenció sanitària pública sense tatxa? On són els patriotes a l'hora de reclamar la reversió de les retallades socials en les quals la Generalitat nacionalista va ser pionera a Espanya? Ah, és clar, si són al capdavant de la sanitat pública, si integren un Govern paralitzat des de fa un quinquenni, abocat en exclusiva en un procés fracassat el gran cim del qual ha sigut la fractura de la societat catalana. La sanitat pública no ha de ser la pàtria. La pàtria serà una altra cosa.
