Vet aquí que és Nadal. «I tu que has fet?», ens pregunta John Lennon des de fa gairebé cinquanta anys.
-Jo no he fet res, senyoria, jo caminava per l'any tranquil·lament i m'he entrebancat amb el Nadal, que era al mig del pas.
«Glòria a Déu a dalt del cel i a la Terra pau als homes de bona voluntat», diuen que van dir els àngels a uns pastors després de clavar-los un ensurt d'infart. Però l'evangeli de sant Lluc, l'únic que relata l'episodi en què es basen els pessebres i els Pastorets, no esmenta res de bones voluntats. Els seus àngels proclamen: «Pau a la humanitat que ell estima» (segons la versió de la Bíblia de Montserrat). El cant de Glòria, que forma part de la missa dominical, ho recull així: «Pau als homes que estima el Senyor» (què passa amb les dones?). La bona voluntat no hi té cap protagonisme. Si tens mala voluntat però Déu t'estima, gaudiràs de la seva pau. Si tens bona voluntat però ell t'ignora, cagada pastoret (mai més ben dit).
-La veritable bona voluntat és estimar Déu; fes-ho amb totes les teves forces, i segur que ell et correspondrà.
-Gràcies, mossèn, em quedo molt més tranquil.
Els àngels de sant Lluc anuncien als astorats pastorets: «Us ha nascut un salvador, que és el Crist senyor». Però la cultura popular de casa nostra es decanta per mirar-se'l com un infant acabat de néixer, més que com un rex angelorum. Un nen indefens en una nit de desembre: «Allà sota una penya és nat el Jesuset, que és fill de mare verge i està mig mort de fred, nuet, nuet». Una criatura capaç de convocar tota la tendresa que desvetlla un nadó: «Què li darem al fillet de Maria? Què li darem al formós infantó? Li darem panses amb unes balances, li darem figues amb un paneró». La modesta i entranyable família del pessebre mou a l'empatia, a la generositat, a la bona voluntat, sentiments que no provoca una ordre imperativa com el «veniu i adorem el rei» de l' Adeste fideles, o el «rep el teu senyor amb amor i humilitat» de Joia en el món.
Bona voluntat. La tradició ha introduït aquest encàrrec en l'anunci dels àngels als pastors. El papa Francesc en parla en els seus missatges nadalencs. I en Josep Maria de Sagarra en va fer la cloenda del seu incommensurable Poema de Nadal: «Si tot l'any la mesquinesa ens fibla, i l'orgull de la nostra soledat, almenys aquesta nit, fem el possible per ser uns homes de bona voluntat!» (I les dones?)
Apa, bona digestió.
