El singular i incomprès Baptisme de Jesús

En l'Evangeli de demà tenim la sorpresa que Jesús rep l'Esperit després de rebre el Baptisme de Joan. Tot indica que la vida de Jesús tindrà un nou rumb: l'esperit l'acompanya cap al Desert i després cap a Galilea per anunciar el Nou Regne de Déu! Joan ens havia dit abans que ell batejava amb aigua per preparar el camí d'un que batejarà amb l'Esperit Sant. Jesús rep l'Esperit Sant sense gaire trasbals, no passa al mateix a la Pentecosta ni quan el rep la comunitat pagana del centurió Corneli. En totes aquestes aparicions no hi ha un administrador ni un ritus concret. Això sí, tots els qui el reben ho fan en la seva pròpia llengua. No coneixem la reacció de Joan Baptista, més aviat sembla que no ho entén pel que vindrà després. Jesús, un cop a Galilea: expulsarà dimonis, acollirà i curarà tot tipus de gent marginada: leprosos, paralítics, coixos... Canvia la vida de la gent: els fa tornar a néixer gràcies a l'Amor i a la vida de l'Esperit que els transmet. I Déu s'hi complau. Uns 15 anys més tard, després de la mort i resurrecció de Jesús, Pere està mig trasbalsat per viure a casa de pagans: a casa de Simó el pelleter a Jaffa i a la del centurió Corneli a la ciutat moderna i romana de Cesarea (per a la tradició jueva viure en una casa pagana era contaminar-se, ja que eren considerats impurs), però Ell dirà «Déu no fa accepció de persones» i ens recordarà que «Jesús va ser ungit per l'Esperit Sant (baptisme) per alliberar els oprimits...» (Fets,10,34-38.) Tot seguit serà interromput per l'Esperit Sant, que es posarà sobre cristians circumcisos (els creients que havien acompanyat Pere) i pagans de la casa de Corneli. Els primers quedaren fora de si, no ho entenien, i Pere corre a batejar-los! (Fets 10,44-48) Quin contrast amb el fer serè de Jesús!

A l'Esperit Sant no el podem marcar, bufa quan vol i allà on vol desvetllant l'Amor i la Llibertat. Ja cal que afinem l'oïda i obrim les pupil·les si volem veure'l i sentir-lo en el dia a dia, en un moment en què les institucions polítiques i religioses es repleguen i s'allunyen. D'oportunitats no ens en manquen: gent malalta, amb sofriments de tota classe, també gent que acull i somriu, que treballa bé, nens que juguen, d'altres que ploren... Podem teixir complicitats perquè no es faci accepció de persones, perquè es millori la nostra esquerdada casa comuna. Si els cristians ens ho proposéssim i no esperéssim ordres, la Bona Nova, el Nou Regne, creixeria i s'expandiria i l'Església es transformaria, seria la seva imatge. Evitem judicis fàcils, escoltem, preguntem i preguem perquè trobem la resposta adequada. De paradoxes i sorpreses no en falten, llegim-les bé, que l'Esperit hi deu ser i podem tornar a renéixer! Que bonic quan veiem una persona amb un rumb nou i diem: «Ha tornat a néixer!».