Diversos estudis de prospectiva adverteixen que, durant les properes dècades, els conflictes a les nostres societats es multiplicaran. Això passarà tant en la vida quotidiana (a la feina, l'escola o la família) com en el món dels negocis, de la política o de les associacions; i succeirà tant en el cas que les coses vagin malament (que l'atur i la precarietat creixin, les desigualtats s'incrementin, els problemes del món no es resolguin?) i la por i la competició per uns recursos insuficients s'accentuïn, com en el supòsit que les coses vagin bé (llavors els conflictes vindrien donats per les dificultats de conviure en entorns socials cada vegada més interdependents però també més heterogenis, amb valors i models de vida contraposats).

Val a dir que més conflicte no significa necessàriament més violència: la violència -física, psicològica o d'altre tipus- només es dona en una part de les disputes, especialment quan no es gestionen bé. Però el conflicte, violent o no, sempre té un cost en termes de malestar, de trencament de relacions i d'esquerdament de la confiança i de la cohesió social, a més del cost econòmic i en temps que s'hi afegeix quan acaba en un pleit judicial. D'altra banda, sabem que un conflicte enquistat o mal resolt pot allargar els seus efectes negatius durant molt de temps, i generar-ne de nous.

En conseqüència, ens interessa a tots saber com prevenir i gestionar els conflictes, tant per evitar-ne les pitjors conseqüències com per reconduir-los i, eventualment, fins i tot convertir-los en font d'aprenentatge i de canvis positius (perquè sí, el conflicte pot ser l'origen de transformacions necessàries). En aquesta empresa, la mediació ens pot ajudar molt. La mediació es pot definir com un mètode de resolució de conflictes en el qual intervé -juntament amb les parts enfrontades- un tercer imparcial, sol·licitat i acceptat per les parts, que ajuda els contendents a arribar per si mateixos a un acord satisfactori, de forma que no hi hagin ni vencedors ni vençuts.

Malgrat la necessitat i l'interès de la mediació, però, aquesta és una eina encara poc coneguda i poc utilitzada a casa nostra. Una prova n'és el fet que, a la Catalunya Central i al conjunt del país, hi ha bens pocs serveis de mediació -públics o privats- a disposició dels ciutadans, i el seu ús és escàs.

Seria desitjable, doncs, que en els propers anys la mediació vagi guanyant espai i que hi hagi cada cop més professionals capaços d'ajudar a implementar-la, així com més consciència general sobre la conveniència de fer-la servir més sovint.

De tota manera, la mediació no és l'única manera que tenim d'abordar constructivament els conflictes. Hi ha altres tècniques de gestió alternativa de fer-ho -ADR en anglès-, com ara l'arbitratge, la conciliació, els síndics i els defensors del client?, cada una amb els seus pros i les seves limitacions. Conèixer-les i valorar-ne l'aplicabilitat també hauria d'interessar-nos. Els ADR estan molt estesos en altres països, i és perquè, respecte a les fórmules judicials, presenten diversos avantatges: rapidesa, menys cost, confidencialitat, especialitat... Ha arribat l'hora, doncs, de la mediació i dels ADR.