Centenars de persones van fer cues prou llargues aquest cap de setmana per gaudir de la neu als Rasos, el punt on va néixer l'esquí a Catalunya i el cim prepirinenc més proper a Manresa i a l'àrea metropolitana on s'acumula neu amb una certa regularitat. Els Rasos va desaparèixer com a estació d'esquí convencional perquè hi neva poc i les perspectives de l'evolució climàtica indiquen que hi nevarà encara menys. Tanmateix, una cosa és que no hi hagi prou neu per fer-hi possible una pràctica normal de l'esquí alpí, i una altra és que no hi hagi cap mena d'instal·lació per aprofitar la neu que hi ha amb considerable freqüència. A hores d'ara, una cafeteria i una furgoneta amb lloguer de raquetes són tot el que hi ha disponible per a qui vulgui pujar-hi a passar una estona gaudint de la neu que hi hagi, poca o molta. Els propietaris van llençar la tovallola fa anys i no han aparegut alternatives. És una llàstima. El Berguedà té vocació d'atreure turisme, i disposar durant algunes setmanes l'any d'una instal·lació per gaudir de la neu en família seria un actiu valuós. Valdria molt la pena trobar la fórmula per fer-ho possible.
