Ahir, a les xifres de diagnosticats, ingressats i víctimes de la malaltia s'hi van sumar les primeres xifres de damnificats per la seva derivada econòmica. Entre el 12 i el 31 de març es va reduir de 0,9 milions el nombre de cotitzants a la Seguretat Social espanyola, que és el millor indicador d'ocupació laboral. És més del doble que el pitjor mes de la història, el gener del 2009, quan l'esclat de la bombolla financera va destruir 0,35 milions de llocs de treball. No sabem què passarà durant el mes d'abril, però cada cop més analistes parlen de crisi en forma d'U, és a dir, amb una llarga temporada al fons del pou abans de la represa. I a més no ens deixaran sortir de casa per fer la revolució.

Retallades - Les autonomies es queixen que el Govern central els retalla els fons per a la formació professional d'aturats. Prenguin paciència, que vindran més retallades i pitjors. Els diners no creixen als arbres, i els de l'Estat procedeixen de tres orígens: ingressar més, endeutar-se i gastar menys. No hi haurà més ingressos, sinó menys, en una crisi econòmica d'un abast encara imprecís però en tot cas considerable. L'endeutament no pot ser infinit i, a més a més, és pa per a avui i gana per a demà. I ja sabem que ens espera un increment de despesa per culpa del virus, amb la factura sanitària en primer lloc però també amb altres partides: les xifres d'afectats pels expedients temporals són xifres de perceptors del subsidi d'atur i de menys cotitzacions a la Seguretat Social. No es podrà quadrar sense retallar, abans o després. Al dolor per les víctimes de la malaltia se li sumarà amb força en el futur el clam de les víctimes de la tisora pressupostària.

Virus roig - La CUP va fer alguna cosa més que enviar Artur Mas a una paperera més provisional del que pensaven; també va inocular un virus roig en el gen convergent que en un lustre l'ha fet mutar del liberalisme més estricte a l'exigència d'un dèficit i un endeutament infinits, que són el resultat inevitable de la despesa il·limitada. Potser es pensa que si el dèficit és espanyol, a Catalu-nya no ens afectarà.

Estadística - Catalunya té menys infectats i menys morts que Madrid (ara per ara) però més diagnosticats a les UCI. Només se m'acut que aquí ingressem pacients que allà es queden fora a igualtat de gravetat.

Dilema - Si només hi ha una UCI i has de decidir si ingresses un jove amb anys de vida al davant i prou fort per curar-se, o un avi que està clínicament molt pitjor però que difícilment se'n sortirà, què fas? Els metges tenen criteris per gestionar aquest dilema infernal. El que no solen fer és convertir quelcom tan delicat en un document, com va fer el SEM català, que només dona peu a la polèmica estèril.

Mascaretes - El debat sobre l'ús general de mascaretes al carrer és surrealista quan amb prou feines n'hi ha per a tot el personal que les necessita per raons bàsiques de perillositat laboral. Ara que fan tants decrets llei, n'haurien de fer un que castigui amb presó l'especulació i l'estraperlo amb aquestes coses.

Orins - Cèsar no va veure venir Brutus, i això que li havien advertit sobre els idus de març. Els aliats no van veure venir la guer-ra del 1914. Alfons XIII no va veure venir la República. El capitalisme no va veure venir la crisi del 2008, però després van sortir com bolets els economistes del «jo ja ho deia». Que la Covid-19 ens hagi agafat amb els orins a la bufeta és la cosa més normal del món.