He de començar amb una prèvia forçada per honorar la sinceritat, aquella virtut de la qual tots estem faltats segons Josep Pla. Confesso que la impossibilitat de sortir de casa amb llibertat plena condiciona i modula (encara no sé cap a on) l'observació. Per tant, és possible que uns conceptes assumits a partir de les informacions que m'arriben poden estar condicionades per la manca de contrast suficient a causa de les limitacions que tots patim. Tota la informació a processar (i a contrastar) es filtra més que mai a través de mitjans virtuals. Correm el risc de veure-ho tot passat pel sedàs de la caverna de Plató. Tinc molta refracció respecte d'algunes disrupcions molt preocupants que estan començant a albirar-se. La por com a eina per acceptar la pèrdua de les llibertats individuals i grupals hauria de ser motiu de preocupació per a qualsevol humà que les valori. A més, és molt possible que aquest soscaire compti amb còmplices entusiastes pertot arreu.
Com l'alcalde de Puigcerdà, fotografiat en format xèrif de policia o com un virrei absolutista. Dret i emmascarat al costat d'uns agents en actitud (no verbal) fatxenda, plantant cara als «segonaresidències» que gosin saltar-se el confinament i pujar a la Cerdanya. Ha ordenat tallar camins i corriols amb blocs de ciment. Potser barrant el pas a un pagès ceretà cap a les seves vaques esperant el farratge. Potser de la vaqueria que li proveeix la llet pel seu tallat matiner. La foto més que mai. Parlant de temors, en tinc un de social respecte dels representants electes adoptant actituds que poden trepitjar els drets més bàsics per un suposat benefici grupal o escudant-se en l'emergència que patim. I encara més si en fan gala orgullosa i mediàtica. Em costa d'empassar-ho malgrat els temps que ens ha tocat viure. Estic molt intrigat per veure si ho voldran mantenir amb qualsevol excusa quan sortim del túnel. Els dictadorets neixen o es fan en èpoques com les actuals. És cert que ara la prioritat és prevenir tant com sigui possible la mort i la malaltia de persones, però si mentrestant ens van col·locant regressions civils en clau local uns i estatals uns altres, haurem de rebel·lar-nos o assumir que no viurem en democràcia.
Al voltant del confinament, a les societats modernes la majoria som responsables i una minoria no. Però cal anar amb compte a fer servir aquests dar-rers com a justificació per convertir-se (alguns) en gendarmes d'estar per casa. Molts han convertit el seu balcó en el centre de la seva obligada reclusió. Per a uns, és un escenari musical, altres surten a mostrar el seu agraïment als sanitaris i fins aquí em sembla acceptable i empàtic. Però n'hi ha d'altres que l'usen de púlpit, de taverna o fins i tot de comissaria de policia, amonestant amb raó o sense els que passen per sota. L'alarma pel contagi no vol dir alarmar l'entorn ni importunar el vianant sense mascareta perquè potser no n'ha trobat cap enlloc. Pot ser un transgressor de les normes, pot ser un celador de residència d'avis que torna a casa o algú amb urgències per encarar. I no ha de donar explicacions al del quart primera per molt que brami com un os en zel.
M'afegeixo a la distinció que fa el conseller de roda de premsa diària entre el «Gobierno» referint-se al de Madrid i el «Govern» en relació amb el de Barcelona. Mentre els primers estan monitorant les xarxes socials per controlar discursos perillosos i campanyes de desinformació (al seu criteri) i els mòbils per controlar els nostres moviments, he escoltat avergonyit les seves instruccions sobre fillols i mones. Mentre ens distreuen amb aquestes tonteries, entre tots ens van construint uns barrots digitals d'una presó on els presoners potser s'hi tancaran contents.
