L'any 1978 es va promoure una campanya en defensa de la llibertat d'expressió com a conseqüència de la prohibició de l'obra teatral «La torna» de la companyia catalana Els Joglars. Una crítica a la pena de mort i els consells de guerra franquistes. Aquell any ja en feia un parell que el dictador Franco havia mort i que s'havia iniciat l'anomenada transició democràtica. En aquella democràcia els membres de la companyia teatral van ser processats i condemnats en un consell de guerra. Quatre actors, Gabi Renom, Andreu Solsona, Arnau Vilardebò i Myriam de Maeztu, van passar uns quants mesos tancats a la presó Model; la parella Ferran Rañé i Elisa Crehuet van exiliar-se a França; i el director, Albert Boadella, va protagonitzar una espectacular fugida, disfressat i saltant per les finestres de l'Hospital Clínic de Barcelona on estava ingressat. La campanya per la llibertat d'expressió va originar nombroses mobilitzacions. El logotip identificatiu de la campanya era un dibuix de la màscara teatral amb un gruixut traç de color vermell que li tapava la boca simbolitzant la censura. Aquella característica icona s'ha anat usant posteriorment amb diverses variants segons les reivindicacions. En alguns aspectes, després de 42 anys sembla que se'ns hagi traslladat a aquells foscos temps.
Segons Freemuse, una organització internacional que defensa la llibertat artística, l'any passat Espanya tenia 14 artistes a la presó i encapçalava el lúgubre rànquing mundial. Observar els països que l'acompanyen en aquesta repressora llista, resulta força inquietant: Iran amb 13 artistes, Turquia amb 9, Birmània amb 8, Egipte amb 6, Xina amb 5, i Rússia amb 4. Segons l'estudi realitzat per l'ONG artística, s'han pogut identificar 71 artistes empresonats arreu del món i la majoria són a la presó per haver criticat el govern.
Una mostra del grau de llibertat d'expressió existent a l'Estat espanyol és la censura que fa un parell d'anys va tenir lloc a la Fira Internacional d'Art Contemporani a Madrid (ARCO).
A instàncies de la direcció d'Ifema, el parc firal madrileny que acollia la mostra artística, es va haver de retirar l'obra Presos polítics a l'Espanya contemporània, de l'artista madrileny Santiago Sierra. Per què? Doncs perquè es mostraven 24 fotografies de persones empresonades amb la cara parcialment pixelada. Eren fotos de polítics, activistes socials, artistes, etc. que havien estat represaliats per la seva activitat: Cuixart, Sánchez i Junqueras ; els dos titellaires detinguts per la seva representació durant les festes de Carnaval de l'any 2016 a Madrid; membres del grup ecologista Solidaris/es; un sindicalista del SAT (Sindicat Andalús de Treballadors); activistes del moviment 15-M; directius del diari Egin...
Aquesta exposició que no va poder veure's a Madrid va haver de recórrer més de 600 quilòmetres per poder contemplar-se a Barcelona, a Lleida i altres indrets. La mostra fotogràfica la va adquirir el periodista i empresari català Tatxo Benet.
Un fet innegable, i ben evident, és que en aquest país quan ha governat la dreta sempre s'ha produït una regressió de les llibertats civils. Només cal recordar quan el govern del Partit Popular l'any 2015 va aprovar la repressiva llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a «llei mordassa». Tot un mostrari de restriccions dels drets a la llibertat d'expressió, de manifestació i d'informació.
El president del Govern espa-nyol, Pedro Sánchez, ja ha manifestat públicament la intenció del seu govern de derogar aquesta restrictiva llei promulgada pel PP. Ara caldrà estar a l'aguait per comprovar si definitivament progressem o que-dem ancorats en un passat per oblidar.
