La Covid-19 ja ens ha mostrat les dents i el dolor, gran, de les seves mossegades. Els nostres professionals sanitaris han tingut una resposta exemplar com a col·lectiu, la població s'ha mostrat solidària, com sempre, i les direccions tant de la primària com de l'estructura hospitalària han fet un esforç inimaginable en etapes prèvies a la malaltia. Tot molt bé i aplaudiments diaris per a tothom. Ara bé, aquesta gratitud i generositat de la població premiant l'esforç, no pot ni evitar ni endarrerir un debat molt necessari i urgent: què s'ha de fer perquè no n'hi hagi tants casos, com s'ha d'abordar millor una emergència sanitària de gran magnitud, què vol dir que la sanitat pública expulsi de l'atenció una part de la gent gran, per què hi ha zones amb pitjors registres de mortalitat? Tractar-ho és una emergència.
